Cartes

ÀNGELA FERRER I MAT". GIRONA.

Estem assistint a múltiples a?ber?racions i potser val la pena fer-hi un repàs. S'estan unint per tal de formar govern sigui com sigui, partits amb ideologies moltes vegades contradictòries: PP amb PSOE!, Ciutadans que igual s'ajunta amb el PP que amb el PSOE, Podem, que es filtra camuflat a tot arreu... per tal d aconseguir el poder sembla que tot s'hi val. I no és això. Els ciutadans de bona fe restem astorats davant aquest afany que la majoria de vegades només és per aconseguir diners o fama o poder o vés a saber què. També és una aberració que qui en aconseguir el poder creu que pot fer el que vol a cop de decret i tampoc ho és, entre d'altres, voler enganxar-se a la cadira i els seus privilegis quan ja està esgotat políticament i crec que tots/es enteneu a qui em referixo. Fins que no es faci una segona volta en les eleccions les injustícies seran presents a moltes viles, pobles, ciutats, comunitats... Un bon govern ha d'estar format per persones amb un cervell ben desenvolupat, que parlin idiomes, amb una bona intel·ligència emocional per comprendre a qui manaran, ha d'estimar el territori al qual pertany, no tenir més ambició que fer un treball correcte que tiri endavant el seu feu i el doti de les necessitats bàsiques tant socials com d'estructures i/o reparacions de zones que ho necessitin, o sigui aconseguir un lloc on viure-hi valgui la pena. Potser soni a utòpic però sí que el que mana ha d'esforçar-se per aconseguir el màxim de tot el que he esmentat. I diria a tots els que «ensenyen el plomall» que s'ho rumiïn bé ja que el poble no els perdonarà tots aquest acords antinatura que estan fent i actuacions autoritàries i fora de context.

Felicito el Girona FC

ANTONIO INES LARA PEREZ. salt.

Sr. Director del Diari de Girona: Vagi per endavant que estic completament d'acord amb el seu escrit d'opinió «El tobogan de les emocions», del dia 17 de juny d'enguany. Tinc 77 anys i vull felicitar, en primer lloc, tots els jugadors i cos tècnic del Girona FC pel seu rendiment i l'entrega que han tingut tota la temporada.

Ara bé, vull fer unes reflexions de tot el que al meu entendre ha succeït. Hem estat tota la família de giro?nins molt il·lusionats en el fet que po?díem assolir el tan desitjat ascens a la 1a Divisió.

En primer lloc, no es pot dir «blat fins que no sigui al sac i ben lligat». En segon lloc, sigui per manca de sort, perquè no ens oblidem que és un joc, i en moments importants i decisius se n'ha de tenir, doncs no va ser així.

Però també hi ha altres circums?tàncies com són les «negociacions» i no les varen fer perquè pot ser que en aquest «exercici» no interessaven fer-les.

Al llarg de la meva vida he viscut molts moments esportius de tota mena i d'esports, uns han estat molt satisfactoris i agradables, que són amb els que em quedo i em guardo, i els «menys» desa?gra?dables que ja no vull recordar.

Resumeixo, l'esport s'ha transformat fa molt de temps en «política» i no n'hi ha prou amb la bona voluntat i «honradesa» dels esportistes ja que el peix «gran» sempre s'ha menjat el «petit». Cadascú amb la seva «consciència». S'han donat «resultats» molt sospitosos i ens omplim la boca de «valors».

Em podria estendre més però ara no toca, la meva «felicitació» sincera a tothom, amb una forta abraçada. Salutacions,

Visca Girona! i Visca el Girona FC!

Després de Lampedusa

Bernat Serdà Bertran. girona.

Cada dia que passa es fa més evident el drama de la immigració, i creix la impotència per trobar la solució definitiva davant l'allau de refugiats i gent que busca una vida millor. Itàlia és la que pateix la pitjor part del problema.

I què hi ha després de Lampedusa per a aquesta gent sense control? Sense feina, la majoria han d'intentar sobreviure pels carrers furgant pels contenidors, fent de camells, top manta o robant.

A la vegada, van proliferant les veus que volen posar limitacions a aquestes entrades massives de persones al seu territori. Aquestes actituds són titllades de racisme, xenofòbia, nazisme, etc. però si ens posem la mà al cor, penso que tard o d'hora tots demanarem restringir les entrades. O és que aquests que critiquen posar algun límit, estarien d'acord a treure la tanca de Melilla, o avarar vaixells per recollir tothom a les costes africanes?

El nostre país penso que serà i es generós amb la immigració malgrat la crisi i un 25% d'atur. No val titllar tan alegrement, amb adjectius que no corresponen, els que demanen acotar les acollides.

La solució al problema no arriba i la tragèdia continua.