Per fi tenim la foto del que poden arribar a ser les eleccions del 27 de setembre, un guirigall de candidatures sense marques de partits que competiran entre elles i alhora entre llistes de partits tradicionals, és a dir, tindrem fins a tres o quatre opcions de candidatures formades per una barreja d'entitats i de representants de la societat civil, juntament amb els líders de la CUP, d'ERC i de CDC, però per separat. Els ciutadans, segons les intencions i informacions que hi ha a hores d'ara, podrem triar, d'una banda, entre Podem, Procés Constituent, la llista del president o amb el president, la llista d'en Junqueras, la llista de la CUP... I d'altra banda, tindrem l'oferta de partits ja coneguts com el PP, Ciutadans, Unió Democràtica de Catalunya, PSC i vés a saber si algun altra.

Amb aquest embolic pretenen que a més assumim la responsabilitat de dirimir el debat sobre si independència «Sí» o independència «No», mentre uns presentaran programes i d'altres un full de ruta que tindrà tantes versions com components de cadascuna de les llistes. Ja em perdonaran però això cada vegada fa més pinta d'acabar com el rosari de l'Aurora. Potser algú s'imagina l'endemà? Un munt de minories fent la seva pròpia interpretació de la jugada i adonant-se aleshores que a part d'un plebiscit també calia governar. S'han preguntat entre quines llistes i quins representants d'entitats o de partits triaran els consellers i els càrrecs del govern?

Veient el final no seria d'estranyar que darrere del 27 de setembre haguem d'afegir una nova convocatòria d'eleccions coincidint amb les generals per intentar aclarir el panorama i aconseguir formar un govern, perquè no oblidem que darrere de tot aquest camí hi ha un país que cal gestionar i que no pot aturar-se per l'aventura d'uns polítics que ja no ho poden embolicar més. No serà que s'han perdut?