Arquitectura morta

26.06.2015 | 10:19
Arquitectura morta

En la majoria d'aspectes, sobretot els referits als tecnològics, hem millorat i evolucionat supersònicament com a societat. No em refereixo només a la tecnologia electrònica, sinó al terme en el sentit més ampli. L'evolució tecnològica, en cap cas, caldria confondre-la amb l'evolució que hem experimentat com a espècie. Sobre això tinc dubtes molt profunds.

Sigui com sigui, la majoria d'oficis i els seus resultats han millorat substancialment gràcies a una evolució rapidíssima de la tècnica. La medicina seria l'exemple més impressionant d'això que dic i no només en la tecnologia del medicament. Però en general tot és millor i sobretot més democràtic perquè arriba a molts més ciutadans. Podríem parlar de trens, de cotxes, d'avions, de sabates, d'alimentació o de mobles.
Però sorprenentment no tots han millorat. N'hi ha un que fins i tot ha empitjorat i de forma severa: l'arquitectura. Des de fa més de 40 anys l'arquitectura és vulgar, gens creativa i sobretot és lletja. En general les construccions estan falta?des de gràcia i sobretot despullades de bellesa i singularitat. Probablement els habitatges són més còmodes, funcionals i assequibles pel que fa als materials constructius (el drama del preu final és el sòl). Potser fins i tot són més sostenibles. També hi ha edificis i infraestructures que són autèntics prodigis tecnològics però són una minoria. El resultat final de les nostres ciutats i pobles, és lletjor i tedi visual. Els paisatges urbans que han creat aquests anys els arquitectes són monòtons. Passejant per Girona, Barcelona... encara avui només se'ns desvia la mirada cap a construccions de fa 100 anys: pels seus elements singulars, perquè presenten diferències i singularitats a les façanes, balconades... i perquè són innegablement bells. Com pot ser que un corrent com el modernista sigui, després d'una gran revolució tecnològica, infinitament més atractiu que qualsevol dels edificis actuals, que han renunciat al detall, a l'art, a la singularitat i sobretot a la bellesa. L'arquitecte d'avui en dia ja no és un creador, sinó que podria fabricar els seus edificis -les seves caixes habitades- en una cadena de muntatge. El resultat seria el mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema