Cartes

Luis Carrillo. girona.

Fa pena i enveja llegir les notícies que s'estan publicant últimament a propòsit de l'ús de la bandera confederada a Estats Units. El que el TS de Texas va argumentar per prohibir-la (el sentiment que inspira una part important de l'opinió pública, que l'associa amb organitzacions que expressen odi cap a persones o col·lectius) denota una sensibilitat i un respecte als altres que aquí malauradament no existeix. Bé podrien aplicar aquesta doctrina els que sense pudor exhibeixen en llocs públics aquestes estelades que per a molts signifiquen exclusió, xenofòbia, odi, manca de solidaritat i violència. Si no com a ciutadà (ja que, segurament, per a aquesta gent sóc un mort civil), almenys com a contri?buent, reclamo respecte. Aprenguin de l'opinió pública americana.

L'escola de tots és ara l'escola de la vergonya

Irune Ariño Langarita. figueres.

El passat dilluns 15 de juny a la classe de català de l'institut Olivar Gran de Figueres, al curs de 1r d'ESO -a nens de 12-13 anys-, se'ls va passar la pel·lícula dirigida per Joel Joan Fènix 1123. Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, relata la història d'un noi de 14 anys que crea una organització -l'Exèrcit del Fènix- per defensar la llengua catalana. A través d'aquesta envia amenaces a empreses perquè etiquetin els seus productes en català. Una de les empreses interposa una denúncia que arriba a mans de la Guàrdia Civil de Blanes, la qual, força exageradament i mitjançant actuacions clarament desmesurades, l'acaba acusant de «terrorisme informàtic» i personant-se a casa del menor per escorcollar-la.

El que aquesta carta oberta pretén, independentment del contin?gut de la pel·lícula, més o menys fidel a la realitat i més o menys amanida i polititzada, és denunciar un acte lluny de ser innocent i plural, carregat de dirigisme polític. Així doncs, la crítica que exposo es troba dirigida a l'afany, propi del nacionalisme, d'intentar imposar als nostres fills una identitat, una llengua o cultures que els són alienes i no han decidit adoptar lliurement. No és el primer cop que des de la posició privilegiada del control de l'educació, com a eina de manipulació ideològica, el professorat adoctrina nens que, des de la seva situa?ció emmotllable i submisa, són susceptibles a qualsevol d'aquests outputs. Lluny de voler fomentar un debat, legítim encara que inadequat a causa de la situació del promotor i la jove edat dels receptors. Es tracta d'una pràctica en cap cas aïllada, d'aquells que intentant mostrar la ca?ra amable del nacionalisme, no busquen res més que la creació d'una identitat i consciència comunes i homogènies.

Incivisme en la revetlla

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Com cada any ja hem tornat a veure les imatges als informatius de les brigades de neteja traient les escombraries a les platges de Barcelona, un cop s'hi ha celebrat la revetlla de Sant Joan, perquè al ma?tí estiguin nets aquests espais i a disposició dels usuaris més matiners. Ja és un clàssic de les notícies. Enguany es veu que l'Ajuntament de Barcelona hi ha recollit un total de 17 tones d'escombraries, gràcies a la feina de 308 operaris i 51 vehicles, que han estat els encarregats de netejar la brutícia acumulada durant la revetlla.

Que no és compatible un mínim d'educació cívica amb aquesta cele?bració o qualsevol altre acte social en un espai públic? Com és que es repeteix cada any aquest incivisme? Per què es permet i, en canvi, es multen altres actes d'incivisme semblants? I no només queda bruta la platja; la imatge més lletja de Barcelona que recor?do és la d'un dia a primera hora del mateix dia de Sant Joan. Eren les nou del matí i recórrer el centre de la ciutat era passar enmig d'un munt de vidres trencats d'ampolles i altres restes de gent incívica.

Passa el mateix amb l'endemà de la festa de Cap d'Any. Cada vegada s'ha de destinar un nombre superior d'operaris de neteja de ca?ra a la brutícia que deixarà la cele?bra?ció. Tant costa emportar-se els gots o ampolles, o llençar-los als contenidors adients, en lloc de llençar-los a terra?

Fiasco milionari

Francesc Gombau. GIRONA.

La Justícia acaba d'anul·lar la major privatització realitzada en la seva història per la Generalitat: l'abastament d'aigües del Llobregat i el Ter. Les conseqüències no són merament formal,s com algú podria pensar, sinó molt reals, amb un cost que pot superar els 1.000 milions d'euros per als contribuents. És a dir, més que tot el retallat l'any passat pel Govern català en sanitat i en educació conjuntament. Hi ha consens a criticar la pèssima gestió de l'executiu de Mas i aquí no valen excuses per fugir d'estudi i donar les culpes a Madrid com és marca de la casa, perquè era una competència totalment transferida. Algú a la Generalitat hauria de tenir una mínima honestedat per assumir les seves responsabilitats per un perjudici per les finances públiques d'aquest calibre.

Llibertat d'expressió amb civisme, si us plau

Francesca Barti i Comalat. banyoles.

La llibertat d'expressió és el dret d'expressar tot allò que ens inquie?ta, la nostra opinió, idees, preocupacions, el que ens agrada i no ens agrada sense rebre amenaces ni censures sempre que l'exercim amb civisme, elegància i de manera diplomàtica; no obstant això, si ho fem de manera vulgar podem rebre rebuig i indiferència per part de l'institució, persona o situació que tractem. Amb delicadesa i un llenguatge correcte podem aconse?guir que se'ns escolti i esdevenir un resplen??dor per al canvi i/o millora, remoure els interiors de la gent, ajudar a actuar i no reaccionar malament.

A vegades no som conscients del mal que podem arribar a fer amb la nostra paraula. Parlar amb aires de superioritat, amb tirania i despotisme és una actitud molt mediocre i alhora tòxica que només desprèn la merda i les inseguretats d'un mateix/a.