El discurs de l'odi de l'esquerra espanyola

26.06.2015 | 10:19
El discurs de l'odi de l'esquerra espanyola

La dreta espanyola -incloent la dreta espanyola de Catalunya, del PP a C's, passant per PXC- senten un odi visceral contra Artur Mas-més que no pas a l'ex-CiU-, ja que hi veuen la garantia al procés d'independència. Com és ben sabut, tots els serveis de l'Estat, del CNI als tribunals, l'han atacat per terra, mar i aire, tot propagant mentides, falsedats i maldats. Aquest és i serà el joc d'Espanya, incloent-hi la pràctica totalitat dels seus mitjans, intel·lectuals, opinadors... I el que veurem, encara: les clavegueres de l'Estat són enormes, profundes, malèvoles...

I què passa dins l'esquerra? El PSOE, si bé amb formes més suaus -tot i que depèn, només cal pensar en alguns dels «barons», de Bono a Iglesias-, també explota l'odi a Artur Mas i de retruc a tot el procés català. I encara més quan el seu president, emulant el PP, s'ha embolcallat amb una megabandera espanyola -imposada per la força de les armes-, una bandera no democràtica que a Catalunya cap demòcrata no pot acceptar.

A Catalunya, la impulsora de Procés Cons?tituent, la monja -ara exclaustrada-Teresa Forcades, deia en una entrevista a Vilaweb que «La independència s'ha de fer sense CiU». Aquesta afirmació, tan mancada de caritat cristiana, connecta amb el discurs expressat en força ocasions per Podem, sense entrar en l'objectiu de la independència, sinó en el d'un procés constituent. Ja sabem que Pablo Iglesias abraça el rei, però no Artur Mas! El bandejament d'aquesta opció política va fer dir a la dirigent de Podem Gemma Ubasart-cosa insòlita en una professora universitària- que calia explotar electoralment l'odi a Mas. ICV, fidels a les seves arrels stalinistes, propaguen la mateixa idea, disfressant-la del «dret a decidir». Un dret purament nominal, sense cap aplica?ció pràctica, calcat, fil per randa, al «dret a decidir» que Stalin aplicava a les nacions de la Unió Soviètica, que ja veiem com el varen poder exercir. Totes varen haver de fer una DUI, declaració unilateral d'independència.

Sortosament, tenim una esquerra alternativa però responsable i patriòtica, representada per la CUP i, naturalment, ERC. El diputat de la CUP Quim Arrufat parlava d'aquest discurs de l'odi en un acte conjunt amb Josep Fontana, Carme Forcadell, Joan Tardà i Joan Josep Nuet. La posició expressada per Arrufat contrasta amb el punt de vista de la Forcades i els seus amics: «Si has de construir majories prou àmplies perquè aquest procés tiri endavant fins al final has de tenir una part de la burgesia a dins. Una part. Perquè legitimi el procés final». Sàvies paraules: del procés d'independència no se n'ha d'excloure ningú, malgrat el discurs sectari de certes esquerres que creuen que ells ho faran sols, cosa tan absurda com impossible.

A l'entorn del compromís de les esquerres en un procés cap a la independència, Arrufat afirmava: «Ens hi hem de comprometre més enllà de què digui La Sexta, i això és molt complicat per a una determinada esquerra. Perquè La Sexta i determinats portaveus de les preteses esquerres espanyoles hi seran a sobre permanentment, acusant: Ah, coincideixes amb Convergència en alguna cosa... Jo he estat en reunions on ens han dit: nosaltres, a les pròximes eleccions, explotarem l'odi contra Mas perquè quan anem a Nou Barris si parlem de procés constituent -i d'altres coses- no ens entenen i ens miren d'una forma estranya. En canvi, si diem "muerte a Mas" ens entenen». Ai Colau, Colau, princesa de Nou Barris!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema