Els propers dies 1, 2 i 3 de juliol se celebren les XI jornades de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya. L'esquerra, que és més propera a l'estripada que a la celebració, té molts motius avui per alegrar-se. A les darreres eleccions a Catalunya el centre dreta va aconseguir 1.133.000 vots, si fa o no fa els mateixos que fa quatre anys, 1.141.000. Les esquerres n'han aconseguit 1.626.000, uns 300.000 més que el 2011. Si ens ho mirem en l'àmbit nacional, ens podem preguntar: es desinfla el soufflé? Hi ha, almenys, 310.000 vots independentistes més. Caldria doncs començar a imaginar-nos un govern de la república catalana dirigida i hegemonitzada per l'esquerra.
L'any 2013 a la UPEC hi va haver una taula rodona anomenada «La construcció del comú» on va participar Joan Subirats. Qui ho diria, que aquesta paraula «comú» sigui tan difosa? Una premonició? El lema d'enguany, «De la protesta a la proposta», està manllevat de Xavier Domènech, l'home que més s'assembla a Antonio Gramsci avui. Esperem que no el portin a la presó, que seria l'única possibilitat que ens escrigui els seus quaderns.
Hi ha massa gent que diu que guanyen aquells líders que més participen en tertúlies a la televisió. Si això fos cert a Madrid hauria guanyat Antonio Miguel Carmona i no Manuela Carmena i a Catalunya guanyaria totes les eleccions la Pilar Rahola. Faré un parèntesi. Tinc un amic que quan es despista es torna de centre, llavors el metge li recepta programes de la Rahola. Es veu que dos programes de la Rahola a la setmana és la dosi màxima segons l'OMS. Quan dutxant-se al matí comença a cantar el «run run», la dona sap que el seu company està curat.
Es dóna la paradoxa que en aquest país hi va haver durant molts anys una gran lluita per fer legals els partits polítics i 35 anys després tothom es vol presentar amb projectes polítics que no tenen aparença de partit. Però és veritat que molta gent ha votat coses diverses en eleccions diverses amb molta il·lusió: europees, consulta o municipals.
L'any 2011 vam donar el premi de la UPEC a la PAH, que va recollir Ada Colau. Juntament a Josep Fontana i a la Generació del TOP, Ada Colau va dir: «Els lideratges del futur es dirimiran en funció de la capacitat que tinguin d'arriscar-se». S'ha arriscat i ha guanyat. Una bona profecia autocomplerta.
Un dels ponents aquest any serà Íñigo Errejón, en el seu darrer llibre amb Chantal Mouffe: Construir pueblo. Hegemonía y radicalización de la democracia (Icaria), diu que per fer política «hay que estudiar». I això és el que intentem modestament fer a la UPEC. No hi pot haver transformació sense aportació i debat.
