Estelada i la bandera confederada

Joan Boronat Lecha. blanes.

El senyor Luis Carrillo a la seva carta del 26.6.15 "Aprendre dels EUA" no està gens encertat comparant Catalunya, que podria esdevenir la primera nació que aconsegueix la independència per mitjans pacífics, amb aquell país on ve?neren tant les armes i la pena de mort. Acusa els que exhibim l'estelada de fer-ho per xenofòbia, odi, manca de solidaritat i violèn?cia. Em fa l'efecte que mereix més aquests atributs la bandera espanyola imposada per una dictadura, tot i que ara l'anomenin "constitucional". Aquesta bandera, que els catalans no volem, representa la violència feixista del franquisme, que ha contribuït a l'odi que molts nacionalistes espa?nyols ens tenen als catalans, com es pot consta?tar amb els insults de tota mena que ens dediquen, que tot i denun?ciar-ho, la justícia espanyola, no fa res per castigar els infractors; això sí que és xenofòbia, en aquest cas, catalanofòbia, en l'àmbit popular o, encara més greu, en l'institucio?nal. No sé on veu el Sr. Carrillo per part catalana aquesta xenofòbia, odi i manca de solidaritat, considerant que (dedueixo, pel seu cognom, que deu ser també el seu cas), els gens de gran part dels habitants de Catalunya són d'origen forà, i és significatiu que molts dels que s'hi troben a gust s'han in?corporat a la causa independen?tista; i, els casos més greus de violència que se'ns poden atribuir als catalans són refusar la bandera i qualsevol altre símbol franquista, hissar les nostres banderes i una magistral xiulada a un himne, també residu del franquisme.

L'estelada és un símbol de lluita pacífica, del desig de llibertat que mereix qualsevol nació, mentre que la bandera espanyola, és un símbol imperialista imposat amb violència, que esperem perdre de vista ben aviat, si els polítics catalans saben fer bé la seva feina.

Un país de borratxos?

Jesús Domingo Martínez. girona.

"Cada espanyol fuma una mitjana de 2.481 cigarrets i beu 113 litres d'alcohol a l'any", era el titular d'una nota d'agències publicada el passat dia 9 de juny. La nota feia referència a un informe presentat per EAE Business School.

Sobre el tabac no m'atreveixo a comentar res, no sóc fumador i, habitualment, solc acompanyar en el sentiment els fumadors, però sobre l'alcohol, sí. El titular em va estra?nyar moltíssim, no se sap com calculen els d'EAE la quantitat d'alcohol consumida pels espanyols.

Jo, em considero un bevedor de vi, moderat, segons es recomana 30 cc d'alcohol de vi negre al dia. Bec un got de vi negre als àpats, més una mica (mig got) a l'esmor?zar, en total, un quart de litre al dia d'un vi de 13 graus. Això és 32,5 c.c (centímetres cúbics) d'alcohol al dia. Si aquesta quantitat la multipliquem pels 365 dies de l'any, consumeixo 11.862,5 c.c cosa que equival a 11,86 litres d'alcohol a l'any. Si algun dia prenc una cervesa o una copa, per un compromís, puc arribar a 10 litres més d'alcohol, total 21,86 litres a l'any.

Tenint en compte que la major part dels menors espanyols no beuen i que molta gent gran són abstemis, jo, que em considero un bevedor mitjà, consumeixo 21 litres, em pregunto, hi ha un tant per cent d'espanyols molt elevat en estat d'embriaguesa perpètua que consumeixen més de 310 c.c d'alcohol al dia? Volen confondre'ns? Si us plau, Srs. d'EAE, calculin bé, ja que un litre de vi no és un litre d'alcohol ni una ampolla de cervesa 250 c.c, sinó en aquest cas, 12 c.c. Espero, amb aquestes poques línies, aclarir el tema i demostrar que aquest no és un país de borratxos i que la gran majoria sabem beure i amb seny.

Ingovernabilitat al marge dels ciutadans

JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.

Semblà un accident fortuït, pe?rò no és així: les precàries relacions dels partits que haurien de liderar tot un procés han trencat aigües avançant l'avortament.

Quina sensació tenim ara, o almenys què s'espera de la ruta prevista per assolir la iniciativa de conquerir el país somiat? Com podem emprendre il·lusionats, una fractu?ra política, que ja es veia venir, ferint la sensibilitat d'un poble, que vol creure en si mateix, encara que els seus representants polítics pensin diferent.

La consciència col·lectiva del nacionalisme ha de perdurar fins a la fi de la ruta: no podem permetre'ns l'abandonament del vaixell sobiranista, les inquietuds no poden caure pas a la frustració. Per això i en compliment de la nos?tra voluntat, haurem d'afrontar com exigir a les primeres forces polítiques del país, que cal redreçar la via prevista i no caure en el desencís del temporal hostil pels interessos partidistes de governabilitat. Creuen de veritat que estem tocats i enfonsats?

Els catalans teni, o almenys això ens enforteix, la potestat d'apostar fort pels interessos d'una Catalunya lliure. Coneixem prou bé les mobilitzacions de partits i grups contraris al nostre pensament: una raó més que suficient per estar a l'altura del que volem. Malgrat les insinuacions de la ruptura global com a país. No ens considerem al marge de les altres ideologies contràries a la consulta del 27-S, tenim el convenciment, com la decisió presa i l'opinió de molts ciutadans.