CO2, amenaça imminent

28.06.2015 | 00:00
CO2, amenaça imminent

El dia de la revetlla de Sant Joan la revista The Lancet va publicar un informe sobre la necessària reducció de contaminants atmosfèrics pel benefici de la salut humana. The Lancet (el bisturí) és una famosa revista mèdica britànica que publica setmanalment el grup Lancet Publishing Group des de l'any 1823.
En el número d'aquesta setmana la revista és contundent quan diu que actuar contra el canvi climàtic és alhora una urgència i l'oportunitat per assolir els progressos més grans per a la salut pública en el curs del segle XXI. El document l'ha redactat un equip universitari multidisciplinari europeu i xinès coordinat per la Universty College de Londres. Si en un altre informe a l'any 2009 deia que "el canvi climàtic és l'amenaça més gran al món per a la salut pública del segle XXI", en aquest del 2015 diu que "els efectes del canvi climàtic ja són perceptibles avui i les projeccions futures representen un risc potencialment catastròfic d'un abast inacceptable per a la salut humana".
Els redactors de l'informe han partit de la constatació científica de l'amenaça imminent que constitueix l'impacte del canvi climàtic sobre la salut. Això resultaria d'efectes directes com l'augment de l'estrès tèrmic (acumulació de calor en l'organisme), les inundacions, la sequera i l'augment dels fenòmens extrems com les tempestes. Però encara s'hi afegeixen els efectes indirectes, com la pol·lució de l'ai?re (a més temperatura, més capacitat d'absorció de gasos), l'extensió de les malalties transmeses per certs vectors (mosquits...), els desplaçaments de poblacions, i patologies mentals com l'estrès posttraumàtic que provoquen els fenòmens climàtics extrems.
Els redactors de l'informe tracten de trobar respostes polítiques destinades a protegir la salut pública, per exemple, reduint l'efecte hivernacle lligat a les emissions del carbó i dissenyant les ciutats per a la gent i no pas pels vehicles, afavorint el transport actiu i el públic.
Actuar contra el canvi climàtic vol dir limitar les emissions d'efecte hivernacle (CO2, metà i òxids de nitrogen...) però també adaptar-se al canvi climàtic que ja s'ha produït a causa de les emissions del passat. Hem emès molts gasos amb efecte hivernacle i ja no tornarem a anar enrere encara que aturem les emissions. Fins i tot amb un escenari limitat a 2º d'augment de temperatura hi haurà un impacte sobre la salut de la humanitat.
La Unió Europea ha avaluat en 1.400.000 euros el cost anual de la pol·lució de l'aire i també ha estimat que la reducció del canvi climàtic aportarà uns beneficis per reducció de la mortalitat de 38.000 milions d'euros anuals d'aquí fins a l'any 2050. Si s'aprofita el moviment en positiu, la promoció dels transports actius (a peu, en bici...) reduiria l'obesitat i la diabetis, i el desenvolupament d'espais verds tindria efectes benèfics sobre la salut mental. Altres mesures, com l'eliminació progressiva del carbó, tindrien efectes immediats sobre les malalties cardiovasculars, talment com va passar en la lluita contra el tabaquisme al cap de dues o tres setmanes d'haver-se posat en pràctica.
Amb un exemple molt gràfic el redactor Nick Watts explica la situació actual dient que hi ha força proves sobre el canvi climàtic tot i que la comunitat científica imposi prosseguir amb els estudis. Explica que, quan un metge veu arribar un nen amb una erupció cutània, febre i tibantor a la nuca... efectua certes preses biològiques per fer una anàlisi a la recerca de virus o bacteris. Però, sense esperar, posa immediatament el nen sota antibiòtics, ja que presenta els símptomes d'una meningitis. El mateix fenomen té lloc en el cas del clima, diu Watts, i no cal esperar per saber-ho tot per actuar, les evidències són suficients.
L'editorial de la revista que acompanya l'informe apressa els dirigents mundials a passar a l'acció i no cenyir-se només a les paraules. Recorda que l'any 2014, per sisè any consecutiu, l'economia mundial no ha assolit els seus objectius de reducció de les emissions de carboni necessàries per limitar l'escalfament planetari a 2ºC.
Tot i que hi ha una consciència estesa arreu del món del problema, encara queda la subestimació del tema que hi ha als Estats Units on el clima-escepticisme compta amb molts seguidors i potents ajudes financeres.
D'aquí a final d'any anirem veient un augment de les notícies sobre el canvi climàtic perquè al mes desembre hi ha a París la propera convenció sobre el canvi climàtic COP21. Després del fiasco de la passada conferència a Copenhaguen, França, Europa i molts països volen que aquesta convenció tingui un avançament clar sobre el canvi climàtic. A tal efecte el govern francès fa mesos que treballa, visitant països aquí i allà per reunir acords. Aquesta feina la fan bé, amb la ministra Segolène Royal d'ambaixadora ecològica i introduint el debat a l'interior de la població francesa.
Tot i que la implantació de la taxa sobre el carboni ha estat un fiasco per culpa de la protesta dels pagesos, els francesos acabaran trobant una manera de fer per frenar els gasos amb efecte hivernacle, etiquetant els seus productes o restringint les ciutats als cotxes, per exemple.
Ho seguirem amb atenció; de fet, són el principal client de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema