Si hi ha un indret que mimetitza la història d'un seu personatge famós amb el paisatge, aquest és Portbou. Si poden, vagin a les visites guiades que s'organitzen a l'estiu per conèixer la ruta del pròfug alemany, representant de l'escola de Frankfurt, que va morir en un poble de frontera al bell mig d'una guerra que havia de ser la darrera guerra de la humanitat.
En les cases de duanes tancades, en els vells edificis noucentistes, en l'òxid del monument de ferro i pèrdua a frec del cementiri, damunt el rocam, dominant el port esportiu (una ironia de la modernitat) trobaran part de les claus d'un home solitari que només volia viure de la seva feina. Introvertit, torturat, pensador d'un segle que no volia pensar. Que es volia redimir a còpia d'invents i dictadors que ens volien dur al súmmum del paradís: són tan perillosos els messies! Benjamin i la teoria del flâneur, del passejant que construeix el paisatge, té les petges de l'urbanisme actual que vol fer les ciutats més naturals: més humanes. Un Benjamin que copsava els efectes igualitaris de la tècnica en l'obra d'art. Què pensaria de la internet, o de l'intent de fer homes nous amb la construcció de robots intel·ligents? A Portbou conserven paisatges de l'èxode bíblic que vam patir; indrets com la Mina Canta de la Vajol, com les fotos en sèpia de les riades humanes al Portús, com els nius de metralladores que vigilen el mar i les invasions que no van arribar. La ruta del pròfug és avui un paisatge per gaudir de la vinya, amb l'olor de la ginesta i el romaní.
