· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

29.06.2015 | 08:06

28-S
Manel Fortis. olot.

Us imagineu com devia ser el 12 de setembre de 1714 a Catalunya?

Com de trist, fosc i desil·lusionant devia ser aquell matí, després de la derrota?

Jo, per naturalesa, sóc positiu i optimista... però intento, alhora, ser realista. I la realitat em diu que hi ha possibilitats (moltes i reals) que el 27-S no aconseguim una majoria gran de vots per la independència.

Somio que sí, que més de dues terceres parts de catalans votem independència i el 28-S, el President Mas liderarà amb mà ferma el procés que ens portarà a la llibertat.

Però i si el 27-S perdem la nostra gran oportunitat? I si la majoria de catalans no voten això? Com serà el nostre 28-S?

Us imagineu com de contents estaran a l'Estat espanyol?

Per cert, l'Estat espanyol és un dels nostres rival, però no el pitjor. El pitjor, més gran i perillós el tenim dins.

Si el 27-S perdem i el 28-S és un dels dies més foscos de la nostra història, només serà culpa nostra.

Treballem, granet a granet, per aconseguir la independència.

La «democràcia» dels nacionalismes
Manel Sánchez. Figueres.

Els autoanomenats crítics d'Unió Democràtica ens acaben de donar un nou exemple de la nul·la concep?ció democràtica que tenen els nacio?nalismes. Es convoca una consulta, venç una determinada postura i els perdedors no només no n'accepten la legitimitat democràtica sinó que es consideren els triomfadors d'allò que han perdut. Abans, ja va passar amb l'anomenat sector sobiranista del PSC. Els suposats partidaris de la indepen?dèn?cia, que en aquest partit eren encara més minoritaris que a UDC, tampoc van acceptar la democràcia interna. I una diputada encara conserva l'escó al Parlament.

Una vegada més s'ha posat de ma?nifest que els nacionalismes són a la democràcia el mateix que la música militar a la música, malgrat que a Catalunya criticar el nacionalisme-independentisme sigui considerat una difamació. Així va el país. D'exemples de fractures socials provocades pels nacionalismes n'hi ha ha cabassos en la història de la humanitat. Una pseudoideologia política basada en els sentiments és incompatible amb la racionalitat que hauria de presidir les relacions humanes. La imposició dels seus postulats és la primera norma del nacionalisme.

Aquests «demòcrates» són els que ens han de portar al paradís d'Itaca? Com deia aquell, «virgenci?ta, virgencita que me quede co?mo esté».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema