Un principi bàsic de l'economia en el marc del lliure mercat en què vivim és que la rendibilitat econòmica és el barem fonamental per valorar l'èxit o el fracàs de qualsevol iniciativa, la conveniència o la improcedència de qualsevol inversió o creació d'empresa. L'expectativa del benefici econòmic és el motor essencial dels moviments empresarials i de les apostes de tota mena a la nostra societat. I, certament, les empreses no són entitats de caritat o organitzacions de beneficència, tot i que no es pot oblidar la gran incidència social que tenen i la responsabilitat de contribuir a millorar les condicions de vida dels que amb el seu treball col·laboren a fer possible la riquesa d'aquestes.

Però seria equivocat traslladar aquesta mateixa òptica i forma d'actuar, quan es tracta d'entitats i administracions públiques, en les quals no ha d'imperar com a objectiu fonamental obtenir beneficis econòmics, sinó prestar serveis de manera eficient des de l'òptica de la rendibilitat social, essencialment. No es pot jutjar amb els mateixos paràmetres una empresa privada que una empresa pública. I això sembla que s'hagi perdut, per desinterès o desconfiança respecte al que és públic i és comú, i per tant és responsabilitat de tots.

No és d'estranyar que en aquests moments sembli que qui fixa totes les prioritats, políticament parlant, siguin els gurus econòmics i que la política estigui sotmesa a limitacions que posen fins i tot en entredit la cohesió social i la cobertura d'uns mínims per a tots. Caldria valentia i decisió per fomentar i garantir la igualtat d'oportunitats i la suficiència econòmica de persones i famílies, que permeti viure amb dignitat. No és bo ni saludable comprovar com les residències que acullen persones grans, amb greus dependències per manca de salut i autonomia, estan a l'abast de molt poques famílies, amb ?preus que superen els dos mil euros mensuals. No és massa decent ni acceptable que, mentre s'ha incrementat el nombre de rics, malgrat la crisi, es posi en qüestió el manteniment de les pensions de jubilació. Cal repensar la política i l'economia, però des de l'òptica del bé comú i de l'interès general, essent necessari valorar amb generositat i valentia la rendibilitat social de les inversions públiques.