Els treballadors d'edat avançada

Tinc un interès especial per la temàtica del nostre grup de treball, no només per la importància de les qüestions abordades que són d'indubtable interès jurídic, sinó també perquè moltes d'elles poden afectar-me molt directament a curt termini com a treballador d'edat avançada que sóc, certa?ment més protegit que altres en l'àmbit laboral, donada la meva condició d'empleat públic en règim funcionarial a què no li són d'aplicació, almenys de moment, els proce?di?ments d'acomiadaments col·lectiu, que sí que han afectat, i amb molta virulència, els empleats públics en règim laboral. Però parlar i abordar les qüestions d'edat, des d'una perspectiva més social i general, motiva si és possible més quan llegeixes notícies com aquestes: «Estats Units: als 92 anys i 65 dies, acaba la marató de San Diego, un rècord», o «92 anys, el refugiat més ancià: l'últim desig és tornar a veure la meva germana». Estic segur que a tots els lectors i lectores del Diari d'edat avançada (i per què no també a tots els altres?) els motivarà que una ciutadana nord-americana de 92 anys hagi corregut 42,195 quilòmetres en 7 hores, 24 minuts i 36 segons, i encara més que un ciutadà sirià hagi volgut escapar de l'horror de la guerra que pateix el seu país i hagi embarcat juntament amb 234 persones més en un petit vaixell per intentar arribar, com feliçment així va ocórrer, a les costes italianes, a l'Europa rica que en moltes ocasions ofereix la seva cara amable i solidària però que en altres desgraciadament és l'Europa fortalesa que repel·leix els que lluiten per aconseguir sobreviure i que ni tan sols aconsegueix posar-se d'acord sobre la distribució d'un nombre reduït de refugiats.

La protecció dels majors d'edat ha merescut especial atenció en l'àmbit internacional, europeu, i en el del bastants països que han adoptat mesures tendents a evitar la discriminació per raó d'edat tant en els processos de selecció d'accés al treball com pel que fa a la modificació de condicions laborals i, molt especialment, en els procediments d'acomiadaments col·lectius. En l'Informe «Ocupació i protecció social enfront del nou context demogràfic» presentat a la 102a Conferència Internacional del Treball celebrada el 2013, pot trobar-se un ampli elenc de normes antidiscriminatòries i que vetllen per evitar que es produeixin situacions de desfavor a treballadors únicament i exclusivament per raó de la seva edat avançada. La legislació sobre la discrimina?ció per motius d'edat té per objecte abordar una sèrie de qüestions importants que afecten els treballadors d'edat avançada en el mercat de treball i els llocs de treball i ha de vetllar, així s'exposa en el document «que el factor edat no incideixi en la contractació o l'acomiadament d'aquests treballadors. També és important per ajudar a assegurar-se que no se'ls deneguin possibilitats de formació o ascens basant-se estrictament en consideracions relacionades amb l'edat. En aquest sentit, la legislació sobre la discri?mi?nació per motius d'edat descriu els drets i responsabilitats de les organitzacions i els treballadors d'edat avançada pels quals s'ha de regir el comportament de totes les parts interessades».

De l'àmbit europeu, a més de la Directiva 2008/70 / CE, convé recordar que l'art. 21.1 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea disposa la prohibició de tota discriminació amb expressa menció a l'edat. També cal portar a col·lació les «Orientacions que han de guiar l'envelliment actiu i la solidaritat entre les generacions», elaborades pel Comitè de Protecció Social i el Comitè d'Ocupació el 2012, una de les quals és justament evitar la discriminació per edat, per a la qual cosa es proposa «Garantir drets iguals per als treballadors grans en el mercat laboral, abstenint-se de recórrer a l'edat com a criteri decisiu a l'hora d'avaluar si un treballador és apte o no per a un lloc de treball; evitar estereotips negatius relacionats amb l'edat i actituds discriminatòries envers treballadors grans en el lloc de treball; posar en relleu la contribució que fan els treballadors grans».

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'ha pronunciat en diverses ocasions, la més recent en sentència de 21 de maig, sobre l'aplicació de la Directiva 2000/78 / CE i la prohibició de discriminació per raó d'edat (art. 1), en el benentès que cal prèviament recordar que l'art. 6 permet als Estats membres establir diferències de tracte per raó de l'edat que no suposaran discriminació «si estan justificades objectivament i raonablement, en el marc del Dret nacional, per una finalitat legítima, inclosos els objectius legítims de les polítiques d'ocupació, del mercat de treball i de la formació professional, i si els mitjans per aconseguir aquest objectiu són adequats i necessaris». El TJUE ha reconegut que l'existència d'un principi de no discriminació per raó de l'edat «s'ha de considerar un principi general del Dret de la Unió», i que les diferències permeses pel citat art. 6 poden donar lloc a l'adopció de mesures que persegueixin objectius legítims i amb mitjans «adequats i necessaris».

Doncs bé, el debat jurídic sobre la protec?ció dels treballadors d'edat, ja es tracti en general dels treballadors d'edat avançada o més en concret dels que han superat l'edat de 50 anys, ha merescut recent atenció pel Tribunal Constitucional i per la Sala del Social de l'Audiència Nacional, així com també per la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, en tres litigis que han versat, dos ells, sobre la possible discriminació d'alguns treballadors d'edat avançada en els processos de selecció dels afectats per un procediment d'acomiadament col·lectiu, i el tercer sobre la conformi?tat a dret de l'anomenada esmena Telefó?nica «per la qual es pretén desincentivar les extincions dels treballadors més grans de 50 anys en determinades empreses». Són clars exemples que els conflictes laborals derivats de l'extinció de contractes per raó de l'edat ja estan arribant als tribunals espanyols, amb al·legació de discriminació. Caldrà seguir-los amb atenció.