Dues enquestes s'han publicat aquests darrers dies. Mentre una afecta les eleccions catalanes, l'altra ens apropa a la contesa a Can Barça.
A Catalunya, el panorama canvia radicalment cada dos per tres. Els partits viuen en crisi permanent i mentre alguns preparen llistes i no tenen candidat; altres gaudeixen de candidat, però no saben com articularan la seva proposta. Les dificultats que viuen les formacions són evidents. I per primera vegada històrics com CiU o ICV no figuraran en les paperetes de vot. D'altra banda, els representants de l'Estat com el PSC o el PP viuen en una situació de decadència permanent i pràcticament resten escombrats de la cambra catalana. Una vintena de diputats podrien assolir els Ciutadans d'Albert Rivera, la qual cosa no tindria massa transcendència a l'hora d'articular majories.
L'aposta de Mas per la independència ha estat com una mena de tramuntanada que ha esberlat la seva mateixa federació i ha disminuït les aspiracions de socialistes i populars a mínims històrics. Ara caldrà veure si els d'Unió fan forat en el repartiment d'escons o bé desapareixen del mapa polític.
La victòria se la disputaran una hipotètica llista del president i la candidatura articulada per Podem. Són dues visions completament diferents de la política sota plataformes de recent creació. Mentre els de Pablo Iglesias aspiren a tot tant a Catalunya com a Espanya, Artur Mas presentarà batalla sota una nova fórmula electoral. En aquest sentit el líder convergent ha estat molt hàbil en cercar complicitats lluny del seu partit. És conscient que les sigles de Convergència ja estan amortitzades i això de la llista del president pot engrescar algun indecís. Ara veurem si aquests professionals de la política que mai no han treballat i no han baixat del cotxe oficial com la senyora Núria de Gispert també puja al carro. Si fos així i personatges d'aquest estil acompanyessin Mas, les seves expectatives restarien força aigualides.
L'aparició de Podem a Catalunya ha lesionat greument els interessos d'ERC. Si a les europees semblava que el seu ascens cap al triomf final era imparable, ara aquesta esquerra radical se'ls emporta ben bé una desena d'escons com a mínim. Junqueras també parla d'una gran aliança independentista amb gent que va més enllà de les sigles republicanes. De com s'articuli aquesta proposta dependrà la il·lusió de molts ciutadans que avui estan un pèl desencisats davant d'un procés que no veuen clar. La CUP mantindrà les sigles i tot fa pensar que doblarà fàcilment els tres escons que avui té en el Parlament.
El gran interrogant és saber si els electors votaran en clau plebiscitària o bé la divisió serà entre l'esquerra i la dreta tradicionals. L'enquesta situa molt lluny de la majoria absoluta tant Mas com a Podem, per la qual cosa s'hauran d'articular pactes i en aquest sentit serà bo veure si pesarà més l'independentisme o bé la ideologia.
Quant a l'enquesta de Can Barça, Bartomeu surt amb un avantatge que no és definitu. Uns vuit punts de diferència el separen de Laporta. La victòria és cosa de dos i es preveu una campanya molt disputada. El triplet d'aquesta temporada pesa i els socis veuen més Laporta com a home del passat que no pas com a màxim dirigent del futur de l'entitat. Però ja se sap que això del futbol és del tot imprevisible i si Gaspart va ser capaç de guanyar Bassat, ara també es podria donar una sorpresa.
