El poble grec era raonablement feliç. Explotacions rurals d'ametlles o figues que passava de pares a fills, pesca, turisme, però també drassanes o petites indústries sectorials. Potser en molts d'aquests entorns sovint es rentava la roba a mà, no sabien què era l'aire condicionat, i la calefacció central no era un concepte massa estès, però ningú tenia sensació de ser pobre.

Un bon dia es comença a observar Grècia: Pobra gent! Com deia aquell, si no gasten això no serveix de res! I s'inicia la política d'enviar milers de milions de fons FEDER i comença la civilització: T'agrada aquest Audi? Doncs ara mateix et faig un crèdit de 50.000 euros amb només un 2% de despeses d'obertura més un 1% de comissió d'estudi i 250 euros de formalització. Quan rebis el cotxe em tornes aquests 51.750 euros. I els 50.000 que em deus ja me'ls pagaràs de mico en mico, al 8% d'interès. Com ho veus? Maco el cotxe, eh? (Llàstima que d'aquí a quatre dies ja farà fàstic).

Els pagesos envien el tractor a fer punyetes i cap a Tessalònica que hi falta gent. Els descendents del règim dels coronels comencen a ensumar els fons FEDER, que entraven per una porta i sortien per l'altra. Una part directament a la saca, i el que queda es dedica a fer pavellons esportius, emplenar les rotondes de monuments de l'amic artista del partit, rehabilitar ruïnes en museus, recon?ver?tir terrenys rústics en urbans, pagar la comissió a qui et fa el crèdit, i un munt de camins nous per aconseguir la torna del diners que queden.

El model no és sostenible i el sistema s'ensorra. Els fills dels pagesos tenen ara un pis hipotecat, una cuina amb un forn Bosch piro?tènic, o pirolócu, o com es digui, i que ja no es pot connectar per la factura de la llum, fills per alimentar, i cap possibilitat de retorn a la vida de feia 10 anys. Els que posaven figues seques a les caixes, a casa dels pares, ara resulta que les Caixes se'ls queden les figues i tota la resta, fins i tot la casa dels pares que actuava d'aval. S'ha transformat el model social. S'ha destruït un país que anava fent i se n'ha creat un de nou que no el coneix ni la seva mare.

Els que han fet milions d'euros ja els han tret del país, i aquells que no els han tret estan en risc d'infart. L'Equipo A comença el rescat. Els bancs només poden respondre d'un 8 o un 10% dels dipòsits dels clients i no podem permetre el "corralito" o allò que, en llengua dels nostres veïns, diríem com "maricón el último".

Arriben milers de milions d'euros per sanejar els bancs, que es queden els diners, però no alliberen les hipoteques! El pla és quedar-se també els pisos! Els pobres queden definitivament a la misèria, els mercats (nom modern d'especuladors i usurers) acaben respirant, i els polítics aspirant a un càrrec de conseller bancari, com ha estat tota la vida. Ai.... els mercats. Com els agradaria als grecs poder tornar als mercats d'abans, allà on anaves a comprar fruita o verdures.

Però ja estem salvats. Que ningú es preocupi. Mandataris mundials de prestigi de l'FMI tals com Rodrigo Rato, Dominique StraussChristine Lagarde, avalats per imputacions de tota mena, putes a dojo, i corrupteles d'allò més divertides en són la garantia.

Per sort tenen Alexis Tsipras i a Varoufakis. Persones democràtiques, intel·ligents i formades, hàbils i prou joves com per plantar cara a aquesta colla d'ineptes. El resum és clar: el deute grec no és pot pagar ni es pagarà. Si no els agrada tornaran al Dracma, 1 Euro 1 Dracma, i el deute estarà pagat en quatre dies. I si resulta que el poble grec no pot comprar neveres Miele, doncs ja compraran els productes frescos cada dia en mercats clàssics. I a prendre pel sac, que tal dia farà un any.

Però no siguem tan crítics. Una vegada acabats els somnis, quan els pobres tornen a ser pobres, tal com sempre havia estat i com ha de ser (que se jodan!), els inútils que ens governen han trobat una solució. Injectaran, en dos anys, 1 bilió de milions d'euros al sistema, però lliurant-los novament als bancs i als estats! Sembla la pel·lícula del dia de la marmota. En lloc de fer crèdits industrials a empreses viables, a interès zero i sense avals, tornem al... maco el cotxe, eh?

Jo diria que tenim pocs anys per salvar els quatre trastos que puguem fins a patir l'equivalent europeu del crac del 29. I aquesta vegada els americans passaran de llarg. Ja han fet prou per Europa: Segona Guerra Mundial, pla Marshall, lluita contra l'Estat Islàmic, suport a l'Europa de l'Est contra l'expansionisme rus o acabar amb la guerra dels Balcans mentre s'executaven milers de persones als nostres nassos. I és que els europeus ?sempre hem sigut uns egoistes estructurals. Un munt d'estats que s'odien entre ells, que van a la seva bola, governats per un geriàtric anomenat Parlament Europeu, constituït per centenars de membres vells i retirats, ?alguns fins i tot desconeixedors del terme democràcia, amb privilegis vergonyosos, o amb empreses com AIRBUS plena d'elefants nomenats pels partits polítics, marca i ?model Joan Carles I, però amb sous d'escàndol.

Ai las... un rèquiem pel meu somni de pertànyer a uns Estats Units d'Europa, i poder gaudir d'un passaport on hi posés, Nacionalitat: Europea, Llengua Materna: Català. Com és possible que la voluntat del poble no sigui mai respectada?

Només tenim una oportunitat per poder ser algun dia un dels països més avançats del món tals com Estats Units, Canadà, Austràlia, Suïssa, Regne Unit, Japó, Islàndia o Noruega (que per cert, cap d'ells fa servir l'euro). Potser tindrem sort si els homes del sac compleixen la seva amenaça. Fins avui em considerava no creient, però com que mai pots dir d'aquesta aigua no en beuré, em sembla que vist el panorama pregaré a Déu per a una expulsió de Catalunya de la zona Euro com més aviat millor.