L'exemple privat

30.06.2015 | 09:51

La persecució de la ciberdelinqüència no és una prioritat a escala internacional. La majoria d'estats estan tardant massa a establir amb eficàcia penes que castiguin adequadament les infraccions que es cometen a través d'internet, els dispositius mòbils, etc. Per això, aquests conflictes augmenten a una velocitat enorme. Els lladres, estafadors, assetjadors, espies... saben que les probabilitats que la policia els enxampi i que la justícia els reprengui són mínimes. En canvi, els beneficis que poden obtenir mitjançant la seva activitat il·lícita són considerables. Les diferents forces de seguretat i els sistemes legals compten amb recursos i capacitats limitats. Amb els pressuposts i el personal actuals no poden arribar més lluny. Així de fàcil. I així de dur. Els agents, els fiscals, els jutges i sobretot les víctimes rarament descobreixen l'abast real d'aquests delictes, els quals solen estendre's més enllà de les fronteres convencionals. Els processos penals són lents i les condemnes que se'n deriven difícilment es poden equiparar a les imposades en el món real o tangible. Els governs haurien d'aprendre de la cooperació que mantenen els principals actors del sector -privat- de la informàtica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema