Quan s'observen les notícies, una a una, és difícil trobar una narració coherent que expliqui l'evolució dels fets (més aviat, se l'ha de construir un mateix). Però, de vegades, les informacions encaixen com en un «puzle» i pot captar la situació amb més claredat. Vegem.

Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les dades dels últims anys reflecteixen un augment de la bretxa entre els que gaudeixen d'un ocupació indefinida a jornada completa i els que han de conformar-se amb una feina precària: un assalariat temporal guanya ara un 63% respecte a allò percebut per un empleat fix; fa sis anys, la quantia era del 69%.

Però els «afortunats» fixos tampoc se'n lliuren. Segons els experts econòmics José Ignacio Conde Ruiz, Sergi Jiménez i Marcel Jansen, de Nada es Gratis, menys de la meitat dels qui tenien contracte indefinit el 2007 es mantenen en la mateixa empresa sis anys més tard (anant la resta a parar a: altres empreses amb menys sou, la temporalitat, el treball autònom o l'atur).

Per si fos poc i per complicar una mica més l'escenari, ha sortit el Governador del Banc d'Espanya a explicar-nos les veritats del barquer sobre les nostres futures pensions: la caiguda-estancament demogràfic actuals conduiran a una reducció de les pensions públiques... cosa que obligarà a combinar-les amb el consegüent estalvi privat. Un estalvi que sona a acudit, quan gairebé un 40% dels joves entre 25 i 34 anys viu a casa dels seus pares, com a conseqüència de l'esmen?ta?da ocupació precària o, directament, es troben desocupats.

No creuen que «els que manen de veritat» intenten dir-nos alguna cosa sobre el nostre futur econòmic?