Turistes i autòctons

02.07.2015 | 09:42

Dissabte a la tarda van ocupar una altra casa del meu carrer. No és cap zona hostil perquè en alguns terrats hi onegen estelades amb pal. El mètode va ser ràpid i efectiu. Un mascle va forçar el pany i després d'ullar l'interior va manar la pressa perquè entressin primer les criatures de tres matrimonis, que són l'assegurança per no ser desnonats. En cent metres de carrer, tres cases ocupades, un pis i un edifici amb vigilància nit i dia. El mateix dia al matí, l'alcalde de Girona afirmava que els turistes no causen problemes i els autòctons sí. Per definició, l'autòcton és l'originari d'un lloc i per tant els ocupes del meu carrer deuen ser turistes.

És l'altra Girona, aquella que recull el que llencen des d'un 4x4 i ho enquibeix en una caixa de fruites lligada al darrere d'una bicicleta rovellada, la que està sotmesa al criteri d'un exèrcit de psicòlegs i derivats que han après models teòrics de precarietat escarxofats a les aules climatitzades de la universitat; la dels pisos pastera i els subsidis a fons perdut, on gent d'arreu del món viuen d'esquena a l'altra Girona, la de les nits d'hotel a cent euros i el plat d'espaguetis per dotze, amb la música de fons d'una oferta lúdica pagada amb diners públics i amb ordenances que ofeguen la iniciativa privada.

És manifest que l'alcaldia centra els seus esforços a agitar la pastanaga de la independència, que serà quan podrem lligar els gossos amb llonganisses, i en captar un tipus concret de turista, no pas el que rebenta portals, convertint part de la ciutat en un pessebre modèlic que potser permetrà al dissenyador de fer el salt a alguna conselleria de Barcelona. De programadors en tenim de bons i de ben segur que podrien fer un simulador de ciutat perquè l'alcalde hi jugui amb el mòbil, amb l'avantatge que els afectats serien ciutadans virtuals i que si el model petés, sempre podria tornar a una pantalla anterior i desfer l'error.

Ara és força evident que hi ha dues girones i un alcalde per només una. Potser ens caldria un altre alcalde per l'altra Girona, que no bufi núvols i centri tota la seva capacitat de treball en els que hi vivim tot l'any. Si cal, li deixarem el sofà de casa perquè conegui com es viu el dia a dia en els barris que també són d'aquesta ciutat, encara que no hi arribin els llums de Nadal i les escombraries les recullin de matinada. Un alcalde paral·lel, sense cap altra pretensió que posar remei als drames de la perifèria abans no sigui massa tard. En definitiva, un alcalde que treballi pels autòctons, no pels passavolants i les utopies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema