pere Vila ha començat la seva presidència anunciant canvis importants en el funcionament i els valors de la diputació de Girona. En el seu discurs d'investidura ha assumit també les responsabilitats que pertoquen a Convergència -que són quasi totes- per haver permès i format part de la més lamentable legislatura. Quatre anys amb presidències d'Unió Democràtica, durant els quals s'ha destruït totalment la imatge de la Diputació. En aquest temps, Unió ha convertit la institució en la cova d'Alí Babà. La presidència de Jaume Torramadé va estar marcada per l'escàndol d'una nit de vins i roses que va acabar amb les mans de l'exalcalde de Salt davant del jutge. Després per la presidència més fracassada i lamentable de la història d'aquesta institució, amb un Joan Giraut passant-s'ho de conya viatjant per tot arreu i deixant la diputació en mans d'un càrtel i denunciada per contractar una legió d'assessors que cobraven un sou públic per treballar, o el que sigui que fessin, pels partits.
Però no hem d'enganyar-nos. La Diputació fa molts més anys que és un cau. S'ha anat convertint en l'oficina de col·locació dels partits per donar un sou a aquells que no els podien posar enlloc o per reforçar nòmines d'alguns polítics «més importants». També com a xarxa clientelar per satisfer aliats.
Pere Vila no en farà prou amb discursos. Ha de promoure una catarsi profunda. Primer amb el sistema d'assessors, de manera que aquests realment treballen per a la Diputació i no a les oficines dels partits. Vila també ha d'aprendre que ser president de diputació no vol dir anar molt ben planxat i amb corbata a passejar pels pobles amb posat altiu, com si fos un governador civil franquista. Alguns d'aquests pobles es troben en una situació econòmica i social molt delicada. Hi ha d'anar acompanyat d'una legió de tècnics i assessors, arremangar-se i posar-se a disposició dels governs locals. Passar-hi si cal una setmana, o dues, detectar les necessitats, conjuntament amb els ajuntaments, i fer plans de recuperació. S'ha d'acabar amb allò dels senyors amb corbata que van a fer el capgròs, un vermut popular i a prometre quatre piastres, els diumenges. La Diputació ha de ser útil o no ha de ser. Per fer el que s'ha fet fins ara, millor que la tanquin i reparteixin els diners entre els pobles. No té cap sentit.
Pere Vila no en farà prou amb paraules, necessita dinamitar-ho tot i construir-ho de nou.
