Molts diran que el que va passar les 48 hores anteriors a la constitució de la Diputació és una anècdota més. Molt probablement tenen raó, tot i que si ho diuen per treure importància al fet s'equivoquen. Ja hi ha qui em va fer saber que un cop hi hagués nou president, la cosa s'oblidaria. És probable que algun dels protagonistes també pensi el mateix. Si és així, i sabent com funciona la política, és probable que sigui així, també s'equivoca. Potser d'aquí a uns dies poca gent recordarà la batalla entre dos que va guanyar un tercer. Però hi ha una memòria en el subconscient. Una memòria que a vegades et porta a prendre unes decisions sense saber ben bé el perquè. És en aquest record residual on quedarà el ridícul que ha fet Convergència per decidir el president. Una «anècdota» que ens ensenya les entranyes de la política, les baralles per ocupar poder i la incapacitat per posar-se d'acord. I això que aquest cop, Unió no exercia de mosca collonera. El pòsit es va emplenant gota a gota. Ara ha estat CDC i demà pot ser qualsevol altre partit perquè quasi tots actuen mimèticament mentre intenten fer creure que una llista unitària sense polítics és possible.