I torna a Girona. Un cas real: quatre amigues volen viatjar al setembre a Grècia. Dubten si fer-ho pel seu compte, o amb un creuer. Una d'elles va viure, per sort només uns mesos, el "corralito" argentí, i explica a les altres que molts argentins van arribar a passar gana, i les vaques a pagès es protegien per evitar que fossin robades; que fossin menjades. La desesperació t'obliga a fer coses que en condicions normals no faries.

Avui tenim el "corralito" a la Unió Europea, el segon després de Xipre. I cal un pla Marshall per modificar estructures del país, la manera d'administrar els recursos públics, i cal que la solidaritat europea no sigui paper mullat per evitar un conflicte civil. Des de l'euro o amb el retorn a l'antiga moneda, amb suport europeu, que els permeti ser més competitius (no és el mateix vendre formatge feta, que cotxes d'alta cilindrada com els alemanys). Les quatre amigues no aniran pel seu compte a Grècia: potser no hi van. Amb la pèrdua que suposa d'ingressos per al país. S'espera que a Espanya el turisme augmenti un 7% enguany, pel seu atractiu, per la caiguda del mercat nord-africà i el caos grec.

Qui pensa que vivim en una illa aïllada, es fa un mal retrat del món actual. Ens cal un turisme amb un creixement racional, com fan als països avançats. A Barcelona volen reconduir el tema, amb les reclamacions ciutadanes, i la regeneració política passa per una millora real del ciutadà, sense populismes.

En política no hi ha miracles, però sí bones pràctiques.