Cartes

Jesús Domingo Martínez. Girona.

En un dels últims dies de juny s´ha publicat un interessant anàlisi sobre el deteriorament de l´educació cívica dels espanyols, cada vegada més «assilvestrats».

Segurament les raons que expliquen aquests canvis són múltiples, però entre elles destaca l´escassa transmissió de la tradició a la família i a l´escola, així com la barroeria cultural massivament difosa a través de certs mitjans de comunicació. Un important reflex d´aquesta absència de pautes cíviques que fan possible la convivència, el comprovem en les xarxes socials, que de vegades es converteixen en abocadors d´insults, quan no de ressentiments emparats per l´anonimat.

En tot cas, el que anomenem «bona educació» no pot ser mai un mer formalisme, sinó l´expressió adequada d´un sentit compartit del bé de la nostra vida en comú. Això és el que segurament hem perdut, i d´aquí la profunditat de la crisi que travessem.

«Del segon origen. Arts a Catalunya, 1950-1977»

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Al Museu Nacional d´Art de Catalunya es pot veure a partir d´aquest mes de juliol l´exposició Del segon origen. Arts a Catalunya, 1950-1977. Es tracta d´una mostra molt àmplia de l´art a Catalunya, compresa en aquests vint-i-set anys, a partir de les obres dels artistes, les exposicions que es varen dur a terme i els actes artístics promoguts per les editorials i la cultura. Hi ha 177 obres exposades de 112 artistes, molts dels quals, tot i que puguin ser molt considerats i tinguts presents de part dels coneixedors de l´art català, no ho són tant pel públic majoritari en general. És una sort poder gaudir d´aquesta exposició que ens els mostra i els situa al lloc on els pertoca.

Si bé és la primera vegada que veurem alguns d´aquests artistes exposats al MNAC, també és veritat que molts d´ells mereixerien una exposició individual en aquest mateix museu i no només com a reconeixement de la seva obra, sinó també perquè puguem arribar a conèixer-la molt millor. Es podria començar pels artistes més destacats de la dècada dels cinquanta, ja que per antiguitat són aquells que ja tenen una obra més consolidada. Per exemple, Antoni Clavé és un dels artistes que mereixerien una d´aquestes exposicions individuals, antològiques o no, però que hi mostrés un bon conjunt de les seves pintures, collages, escultures... Tot i que s´havia dit que es faria, no va ser el MNAC qui la va fer, sinó la Fundació Vila Casas a Can Framis.

El mateix MNAC al catàleg de l´exposició ja diu que és una forma de presentar l´art modern de què disposen cronològicament, per tal de configurar una possible i futura exposició permanent, que comprengués tot aquest període. Esperem que aquesta sala permanent es pugui configurar, així com també les diverses exposicions monogràfiques.

Una rectificació imprescindible

lluís sánchez. girona.

Celebro que les autoritats corresponents hagin rectificat a temps la seva incomprensible decisió de fer jugar a l´Uni Girona la fase pèvia de l´Eurolliga, quan s´havien guanyat a la pista amb total mereixement el disputar directament la fase de grups. Resolt aquest embolic innecessari, ara només queda animar l´equip perquè hi faci un bon paper i els aficionats en puguin continuar gaudint.