El febrer del 1970, quan va ser entrevistat en una ràdio pública americana, Robert Graves va dir sense tallar-se un pèl que hi havia molts homosexuals a Amèrica perquè els joves americans bevien massa llet. Aquesta frase va sorgir en una llarga conversa en la qual l'entrevistador i Graves van parlar de poesia i de la guerra del Vietnam i del culte als diners dels temps moderns. Estic segur que Graves la va dir com a boutade o provocació o simple dèria, la seva ment era així, encara que de seguida va afegir que la relació entre el consum de llet i l'augment de l'homosexualitat masculina era un fet provat pels estudis científics. L'entrevistador, que era una persona sensata i coneixia bé Graves, va deixar passar la frase sense donar-li importància i va canviar de tema. Al cap i a la fi, Graves no havia dit res ofensiu ni humiliant, tan sols una opinió estrafolària que no hauria de molestar ningú.

Però em pregunto què hauria passat si aquesta conversa radiofònica hagués tingut lloc quaranta anys més tard, és a dir, en plena era Twitter. Als dos minuts d'haver-se sentit aquesta frase en la ràdio o on fos, "la xarxa s'hauria incendiat" i centenars de persones que no tinguessin ni idea de qui era Robert Graves l'estarien acusant i insultant amb fúria ("homòfob", "xerraire", "cretí", "llunàtic", "poetastre"). I per descomptat que l'insultarien sense haver escoltat l'entrevista i sense haver sentit el to ni el context en què aquesta frase havia estat pronunciada. I no es conformarien amb això, perquè també li exigirien de molt males maneres una retractació, si és possible de genolls i amb els braços en creu, i si pot ser plorós i capcot i avergonyit, com els antics penitents que anaven cap al cadafal a lloms d'un ruc, en els beneïts temps de la Santa Inquisició.

El poder malèfic de les noves tecnologies ens pot convertir a tots, o millor dit, ens convertirà a tots en víctimes i en botxins, i el més probable és que mai arribem a saber gaire bé ni per què ens hem convertit en botxins ni tampoc per què ens hem convertit en víctimes, tal és el poder de Twitter i Facebook en el món descerebrat dels selfies. He llegit, per exemple, que Iannis Varoufakis, el ministre grec d'Economia que s'ha estat barallant a Brussel·les contra els creditors de Grècia per aconseguir unes millors condicions de pagament, es passa la vida pendent de la valoració que tenen les seves intervencions a Twitter, de manera que sembla preocupar-lo molt més la seva imatge a les xarxes socials que el destí dels seus arruïnats compatriotes.

I ara mateix m'he assabentat d'una cosa que va passar fa uns dies a Barcelona, quan l'escriptor Màrius Serra es va dedicar a tuitejar la conversa que un altre escriptor, Ferran Toutain, estava mantenint a la taula del costat en una cafeteria de la rambla de Catalunya. Màrius Serra és un gran escriptor i un gran paio, en dono fe perquè el conec, però és independentista, mentre que Ferran Toutain, a qui no conec, no ho és i milita a Ciutadans. Toutain no s'havia adonat de la presència de Màrius Serra a la taula del costat, i en la seva conversa amb una altra persona feia comentaris despectius sobre els independentistes. En sentir-ho, Serra, indignat, es va posar a exercir d'espia o d'informant de la Santa Inquisició, perquè no ho va denunciar a la policia, sinó als guardians de l'ortodòxia, en aquest cas el poble sobirà i va començar a difondre per Twitter fragments de la conversa, assenyalant amb nom i cognoms Ferran Toutain i adjuntant una foto d'allà on tenien lloc els fets. I la xarxa, per descomptat, es va incendiar als pocs minuts, amb la consegüent onada d'insults, amenaces, brams i explosions d'odi. Primer contra Màrius Serra, però de seguida contra Ferran Toutain, així que tots dos van rebre la seva ració de garrotades per part dels "Huns" i els "Haltres" dels quals parlava Unamuno durant la guerra civil.

Heus aquí com l'aliança de la tecnologia i la ideologia ha produït un fet terrorífic: convertir una bona persona, i juro que Màrius Serra ho és, en un informant de la Santa Inquisició, o pitjor encara, en un xivato del KGB que està denunciant l'enemic del poble, en aquest cas Toutain, davant el sagrat poble català perquè l'envïi al patíbul. Una història terrible, vaja.