D'aquí a uns milions d'anys, si la Humanitat sobreviu a l'autodestrucció, l'ésser humà es comunicarà per telepatia. Podrà transmetre, de cervell a cervell, sensacions, emocions, idees abstractes, símbols plens d'informació. Serà, potser, la darrera fase del procés humà. Però encara estem en un present que va començar fa milions d'anys, quan algú va fer un conjunt de sorolls articulats amb la boca i algú altre en va entendre el significat. Havia nascut el llenguatge complex. Posteriorment, la plasmació dels sons en símbols va estendre la comunicació geogràficament i temporal. Assolíem una nova evolució social, el plaer de la conversa, el tresor de la literatura, del coneixement compartit, el progrés de les relacions humanes, de la Humanitat.
Però, si em permeten una mica de ciència-ficció, podríem estar en un punt d'inflexió d'aquest progrés. Perquè, per més que s'estenguin i creixin els símbols, mentre no arribem a la telepatia necessitarem la conversa, la paraula -dita i escrita- que concreti una idea, el discurs d'un raonament. I sembla que el llenguatge comenci a retrocedir i els causants podrien ser Twitter i similars. Sí, pot ser socialment molt incorrecte -i reconec les moltes virtuts que té- però mai entendré com es pot expressar una idea amb 140 caràcters. El correu electrònic i la videoconferència van arraconar els seus predecessors, considerats molt menys útils. Però Twitter amb qui acaba és amb la conversa, amb el pensament complet. Visca la k, i fora, si cal, la "u" de que i gue, la "h", la "b", la "v" i la "g" i "j" amb so únic diferenciat. Però a mi mai em sobrarà una idea ben expressada, amb tantes paraules com calgui.
