En general els ciclistes són bona gent, només tenen un problema: van en bicicleta. Acostumen a ser vegetarians, a estimar la natura, a estar conscienciats pel canvi climàtic, a no disparar contra la gent, a posar cada residu dins del contenidor que toca i a no mirar Telecinco. Unes joies. Però si algú critica els ciclistes incívics se senten tots ultratjats, es veu que anar en bicicleta té efectes letals sobre el sentit comú. Es converteix aleshores en bicisecta, una mena de «a mi la legión» sobre dues rodes, i es posen a recollir firmes i a manifestar-se si l'Ajuntament pretén multar els que infringeixin el codi de circulació. Sancionar qui passi un semàfor en vermell? Això és de reaccionaris i de feixistes.
Jo també sóc ciclista, però com que agafo la bicicleta molt de tant en tant encara no se m'han començat a manifestar aquestes efectes secundaris. Com a ciclista no només no m'importa que se sancioni els infractors, sinó que ho celebro. I com a automobilista -que també ho sóc- igual. Ni amb pedals ni amb motor em considero membre de cap secta els membres de la qual s'hagin de defensar facin el que facin.
Que se sàpiga, ningú ha anunciat sancions contra els ciclistes en general, sinó contra els que posen en perill vianants i conductors, a més de posar-s'hi a si mateixos. I prou. Els que protesten estan a favor que es seus col·legues passin els semàfors en vermell? O estan reclamant el seu propi dret a fer-ho?
Argumenten alguns que la ciutat no està prou preparada per a les bicicletes, però aquest no és el debat. Les deficiències municipals no atorguen patent de cors als afectats, i menys en prejudici de tercers. També som molts els que pensem que no hi ha prou lavabos públics i no per això ens caguem per les cantonades.
I d'altres diuen que els cotxes contaminen i que el canvi climàtic avança. I què? El dia que un estudi demostri que saltar-se un semàfor és millor per al planeta que esperar a que es posi verd, prometo ser el primer de jugar-me la vida i la multa. No abans.
