Cartes

M. àngels vila safont. figueres.

Avui estic convençuda que comparteixo amb molts companys d'ofici de l'entorn altempordanès un estat d'exaltació (positiva i proactiva) inusual en aquestes dates. Els docents solem començar juliol poc o molt cremats. Encara no ens hem refet d'un curs que ja ens veiem abocats a començar a idear (i potser idealitzar) el següent sense solució de continuïtat. Mentre fem endreça i posem punt i seguit, punt i a part o punt final als projectes que hem tingut entre mans una colla de mesos, amb permís de l'administració, anem començant a embastar el curs següent. Molts ho fem amb prou il·lusió, però amb el dipòsit de combustible en reserva perquè el camí encara fa pujada i no podem acabar de deixar anar el llast que ens pesa.

Aquest any, però, a l'Alt Empordà hem començat juliol amb un parèntesi d'aire fresc, malgrat la canícula. Hem viscut i compartit una escola d'estiu renovada, nascuda de la tossuderia i l'empenta d'un grup impulsor que ha sabut engrescar gent ben diversa. Aconseguir prop de cinc-cents participants i una multitud de simpatitzants que faran expandir el virus de la inquietud i l'afany de continuar aprenent té molt de mèrit. Aconseguir fer renèixer aquell moviment de mestres empordanesos que van ser capaços d'anar al capdavant de la renovació pedagògica fa una colla d'anys no és només meritori, és de justícia i altament motivador.

Em sento feliç d'haver participat en unes jornades il·lusionants que han ajudat a teixir més xarxes i a fer visibles tants projectes, estratègies i inquietuds! M'he endut unes quantes frases per reflexionar anotades al quadern. I també m'he endut una bossa (vermella!) plena d'idees, projectes, imatges suggeridores, companyia i interrogants! Perquè qüestionar-nos la nostra pràctica,compartir i debatre ens fa avançar. Gràcies!

Platja Gran de Palamós: pública o privada?

Paquita Lidón Romero. Palamós.

Dia 4 de juliol, matí, els primers banyistes de la platja Gran de Palamós es veuen desagradablement sorpresos. A una distància d'un metre de l'aigua dues fileres perfectament arrenglerades de para-sols amb les corresponents gandules a sota. Intenten posar-se al davant, a l'espai entre la primera filera i l'aigua i, segons expliquen, se'ls adreça la persona que lloga els esmentats para-sols i, segons sembla, de no gaire bones maneres els diu que allà no poden posar-s'hi. Pregunto: la platja no és per a tothom? Els que hi van, no tenen tot el dret del món a posar-se on vulguin, sense destorbar ningú? A què ve doncs aquesta «invasió»? Aquesta mateixa persona també lloga patins, els té damunt la sorra i quan algú en lloga un, el baixa a l'aigua, a l'espai reservat per aquesta finalitat. I doncs, no podria fer el mateix amb els para-sols i les gandules? Quan algú en llogui un que el col·loqui on hi hagi lloc. Les taxes que paga per poder exercir la seva activitat, l'autoritzen a disposar d'una part considerable de la platja, per no res? I és que durant tot el matí, amb prou feines s'han ocupat mitja dotzena de para-sols, mentre que una part considerable de la platja ha estat ocupada. On comencen els drets dels palamosins i de les persones que volen gaudir de la seva platja?

Una recomanació pedagògica

josep m. loste i romero. portbou.

Recomano als ciutadans de Catalunya que es llegeixin, amb deteniment, el capítol X de la Constitució espanyola. És el capítol que fa referència a la reforma constitucional. Només són quatre articles de la CE, els 166,167, 168 i 169, en els quals es posa de manifest que l'Estat federal/plurinacional és una quimera. Els partits que proposen la via de la reforma constitucional, com a ampliació de l'autonomia actual, ens estan enganyant a tots.