Fa anys, quan causàvem un dany a un turisme aparcat en absència de l'amo, deixàvem una noteta al parabrisa amb les nostres dades i les de l'asseguradora per assumir els costos dels desperfectes. Però la noblesa i les bones maneres van ser progressivament foragitades per la llei de la jungla, el salvi's qui pugui i foti's el dèbil. Les mateixes companyies d'assegurances hi tenen molt a veure, amb aquest procés de degradació de la civilitat. Ara mateix estic en discussió amb una d'aquestes empreses que a l'anunci juren i perjuren que gràcies a elles pots anar tranquil·let pel món, però a la realitat, quan la fatalitat t'implica en una topada, es fa cada vegada més difícil d'accedir als beneficis contractats. En el meu cas, la peritació discuteix que un xoc hagi pogut desviar una òptica frontal, cosa evident, perquè no s'ha pas desviat sol aquell focus. En fi. Tinc la impressió d'estar pagant el sou a uns directius molt ben retribuïts que, en el seu afany de lucre, han perdut de vista els seus principis fundacionals. Mentrestant, creix al carrer el decontentament social i s'accentua el vot a opcions polítiques de canvi. De canvi real. Radical. Revolucionari.
