Mentre Juli Soler, l'home apassionat pel rock i la cuina d'avantguarda, s'acomiadava de nosaltres, a Massachusetts, als fogons del MIT Media Lab, la investigadora Janice Wang continuava estudiant com pot influir la música en la nostra percepció gustativa dels aliments. Segur que s'haurien entès força bé.
A part de ballar tangos o fer de DJ, a la senyoreta Wang també li agrada investigar quins plats i quins processos culinaris surten a les obres de ciència-ficció. La veritat? Els que em vénen al cap no són gens apetitososÉ Al film Just imagine, dels anys trenta, la gent del futur s'atipa de pastilletes i comprimits. En comptes d'un rebost tenen una farmaciola.
A Brazil, Terry Gilliam ens ofereix una alternativa igual de galdosa. Els menjars deliciosos fotografiats als menús, a l'hora de la veritat, arriben als comensals convertits en una ració decebedora de puré. En una mena d'hummus espesseït, fastigoset i tristoi.
Fa uns dies, Janice Wang li va demanar a l'escriptor Warren Ellis si coneixia algun plat de ciència-ficció. No se li'n va acudir cap, però, a canvi, li va recomanar amb entusiasme els llibres de cuina dels xefs del restaurant Noma, de Copenhaguen. I els receptaris de Heston Blumenthal i Ferran AdriàÉ Després d'aplaudir que tots aquests cuiners haguessin reinventat el seu ofici, amb l'ajut inestimable de la ciència, Ellis li va assegurar: «La ciència segueix sent la millor ficció poètica que hi ha».
A cala Montjoi, ai!, sense l'esperit de Juli Soler, totes aquestes ficcions tan reals i extraordinàries no hi haurien pogut arrelar mai.
