Cartes

al Museu d'Art

de Girona

eulàlia isabel rodríguez pitarque. torroella de montgrí.

El dissabte quatre de juliol va ser el Dia del Visitant al Museu d'Art de Girona: una jornada de portes obertes plena de visites guiades, tallers, concerts..., tot al voltant de l'art desplegat en aquest gran museu. A mesura que passava el dia, el museu es va anar omplint i convertint-se en una diada festiva. En aquest sisè any havia estat triat el tema de «Dualitats, contrastos i relacions».

Entre les activitats destacava la de fer de guia per un dia: diferents persones ens van explicar algunes obres del museu, fent-hi de guies elles als visitants. D'aquesta forma, un físic ens va comentar el seu punt de vista d'algunes obres segons els materials de què eren fetes: fusta, vidre o ceràmica; un historiador de la cultura ens va explicar el simbolisme del joc de l'oca a la sala «De l'Estampa al paper»; una economista ens va parlar de l'economia del bé comú davant de dos quadres paisatgístics de Vayreda. Tot plegat, persones que venien de camps molt diferents i que van compartir la seva visió de l'art, d'una forma didàctica, educativa i amena.

A la vegada van tenir lloc mostres d'arts i oficis. Especialistes en serigrafia ceràmica, en tapís, en talla directa en pedra o en vitrall, hi mostraven la seva obra, alhora que exposaven els materials, les eines, i explicaven el procés de treball. També aquells que així ho van voler van poder participar activament en espais educatius pensats per a totes les edats. En resum, una jornada farcida d'aquestes i moltes més activitats culturals, que confiem que es repeteixin en futures anyades per a plaer i aprenentatge de tots els qui ara mateix n'estem molt agraïts.

Cercant l'ombra, gaudint a la fresca

Adela Caamaño i Garcia. Girona.

Inici de l'estiu. Els que tenim la sort de veure'ns envoltats per criatures, amb els col·legis tancats, ho vivim, ja, com a principi de les vacances! Consegüentment és una època en què els ajuntaments inclouen, en les seves programacions, activitats i espectacles per als infants.

Places i carrers, per uns dies, a banda dels turistes, han estat ocupades també pels ciutadans autòctons més petits.

A Girona, qui va programar per a ells (segurament des d'un despatx amb aire condicionat), les diferents activitats diürnes de la plaça de la Independència, sembla no li va importar que, actualment, l'únic arbre gran que hi ha projecta la seva ombra fora de l'espai central de la plaça.

Les activitats, amb nens acalorats, enmig de la pols que aixecaven de la terra seca o els més petitons sota paraigües i sobre tapets blaus, imitant platges en elque, vist des de fora, semblava una performance sota sol canicular, van ser espectacles que van gaudir, des dels porxos o sota els para-sols de les terrasses, repapats davant fresquetes consumicions, molts espectadors. Els més sensibles, moguts per compassió, potser van pensar «pobra gent!».

A canvi, i d'altra banda, el cinema de reposició, versió original, subtitulat en català i els concerts de música en directe amb servei de bar que estava programat, per la plaça se les Botxes de la Devesa i que haguéssim gaudit a la fresca, aquestes tan caloroses nits de principi de juliol, no sé per quins interessos, a última hora l'Ajuntament ho va anul·lar.... Realment costa creure-ho!

La força ciutadana mou els organismes

JOAN JANOHER I SADURNI. FORALLAC.

Tant de bo els polítics seguissin el mateix corrent de l'ANC i "mnium Cultural, entre s'altres entitats. Encara que diguin que qui dia passa any empeny, considero prioritari les decisions puntuals als problemes del moment, per això, haurem de sortir de la forja i picar sobre ferro fred. Almenys les reaccions que venim trobant donen mostres de manca d'entesa defugint del compromís, refredant l'esperit nacional, deixant sense efecte l'empenta programada pel 27-S. Llàstima!

Sembla que la desfeta del nou Estatut del 2010, on totes les forces polítiques espanyoles es varen ensorrar, no hagin trobat la força per normalitzar les relacions dels nostres representants, i defensar com era d'esperar una causa justa al Congrés dels Diputats. I ara resulta que després dels anys i de sentir-nos ofegats econòmicament, llancem per la borda totes les possibilitats d'assolir la nostra sobirania, deixant enrere la voluntat nacional de Catalunya. Vergonyós!

No creuen, senyors diputats de Catalunya, que ha arribat ja el moment de donar la talla per l'exercici de la seva representació? No juguem més a qui l'amaga... Som un poble madur, i coneixedors del que estem pagant i representa el PIB per Catalunya, ells en recapten molts, i nosaltres amb prou feines podem cobrir les necessitats, on les retallades han marcat un abans i un després de l'Estatut. Per això no n'hi ha prou amb els organismes esmentats, ens calen totes les forces d'unitat.

Res és clar, res és el que sembla

i tot està podrit

Màrius Viella. La Bisbal d'Empordà.

Bárcenas carrega contra tots el expresidents del PP i també l'actual del govern de l'Estat, que el PP s'alimenta mitjançant una caixa B; a Blesa, botxí de Caja Madrid i de Bankia, li ha sortit a la llum i als mitjans una filla i còmplice (Belén Zapardiel), regidora de l'ajuntament de Quijorna; Rajoy acusa Zapatero de buidar la caixa dels fons reservats; el govern de Rajoy anuncia que traurà mes diners de la guardiola de les pensions, després d'haver fet volar 34.000 milions, per mantenir tota la camarilla d'amics i coneguts , que en el govern i en les institucions hi fan el mateix que un gos a missa; (ara podeu preguntar, què hi fa un gos a missa?, i jo contestaré: el mateix que la majoria de Diputats al Parlament i al Congres dels Diputats i senadors al Senat). La febre de l'alta velocitat no troba l'aspirina per solucionar el problema del túnel del Pertús, entre d'altres, però en Florentino Pérez, interessat a trobar l'aspirina, es va afanyar a recollir la propina del magatzem de gas Castor de la costa entre Tarragona i Castelló, que a diferència d'altres que s'arruïnen per mantenir l'empresa, ell en surt beneficiat, cobrant pels errors. Des del Túnel del Pertús, fins a Guadalajara, passant per Yebes, població beneficiada amb l'estació de ?l'AVE, en comptes de Guadalajara, afavorint la família d'Esperanza Aguirre amb un dels «pelotazos» més grans del PP, i que el gendre d'Aznar es va aprofitar d'una multimilionària comissió per fer d'intermediari en la composició d'empreses, entre les quals també n'hi havia de Silvio Berlusconi, de ben segur que podríem trobar moltes fuites d'euros en aquest trajecte, que no han servit perquè el projecte sigui rendible i eficient. S'ha publicat que Díaz Ferran ha acceptat una condemna i la culpabilitat en l'espoli de Marsans, però no s'informa de si rescabalarà el que ha robat. Tothom està ben assabentat del que és una fiança, en el cas d'un procés judicial? Jo no ho tinc gaire clar. La llibertat sota fiança, vol dir que es compra la llibertat? I després, què, a on va la fiança al final del procés?

Això es un petit fragment del qüestionari, que es podria ampliar fins i tot a persones i institucions de solvència acreditada i recolzada en lleis fetes a mida.