Cartes

Carles Font i Planella. Sarrià de Ter.

Per fi han anunciat la propera versió del Windows, la versió AP-7. La millor característica serà poder copiar i enganxar en 3D. Segur que Abertis Autopistas podrà utilitzar-lo per poder reduir les importants incidències reiterades del peatge de la sortida sud de Girona. Sí, la número 7.

Habitualment a les hores punta aquesta sortida de l'autopista es col·lapsa i fa que, per exemple, els matins arribem tard a la feina i els escolars al col·legi.

Poc ajuda l'única ViaT que hi ha, ja que sovint es bloqueja en voler passar conductors nerviosos que no tenen l'aparell adequat. En conseqüència i ràpidament, es fan grans cues a causa de les poques sortides de peatge que hi ha. Aquesta sortida és la més antiga i més transitada de Girona.

Després de veure les noves sortides a Girona de l'AP-7 amb moltes més finestretes, agrairem a Abertis Autopistas que faci servir aquest nou Windows AP-7, copiar i enganxar, per poder millorar el seu servei, que recordo que encara anem pagant.

A propòsit de l'estelada

belén martín rodríguez. girona.

He llegit amb atenció la polèmica suscitada entorn de l'ús de l'estelada que va iniciar el Sr. Carrillo i arribats a aquest punt no puc sinó expressar-li el meu suport. Darrerament, a causa fonamentalment al seu ús indegut per part de molts partits polítics, sembla haver-se oblidat de quina és la veritable bandera de Catalunya (la que representa tots els catalans) i haver-se substituït per l'estelada, símbol no ja dels separatistes sinó del totalitarisme imperant avui dia a Catalunya. Les cartes de resposta destil·laven veritable odi cap a Espanya i tot allò espanyol -d'aquí el d'identificar-lo com a símbol xenòfob-i és que, les coses com són, en el germen de qualsevol nacionalisme hi ha el sentiment de superioritat davant aquell del qual es vol separar, si no de què?

Cadascú és molt lliure de penjar al balcó el que vulgui però el raonable en una societat respectuosa, tolerant i moderna seria limitar el seu ús en els llocs públics ja que exclou a una bona part de la societat catalana.

El problema és el punt de partida del fet que Catalunya, a dia d'avui, no és ni respectuosa ni tolerant ni moderna.

A veure què

passarà ara ...

Joan Giménez Ràfols. Puigcerdà.

Estem passant per una crisi econòmica i social profunda, tant és així que no ens permet veure el futur. Només cal veure la quantitat i qualitat dels comerços que abaixen les persianes i tanquen definitivament les portes. Passat el desgraciat boom de la construcció que va servir, entre altres coses, per enriquir un quants i endeutar a una immensa multitud de persones que en aquells temps de bonança i fent cas de les llaminadures que els donaven les caixes en forma d'hipoteques (a Catalunya n'hi havia 17) es varen endeutar fins el coll. Acabada la construcció tota aquesta gent es va apuntar a l'atur per intentar subsistir i ara ens trobem que aquelles entitats financeres han desaparegut, molts dels seus dirigents estan empresonats, i molts pisos han quedat per vestir sants, és a dir buits i sense comprador. Temps hi haurà per analitzar la il·luminària de Rodríguez Zapatero i les seves calamitoses idees que ens han portat a la situació actual. Temps hi haurà perquè els jutges portin als membres dels consells d'administració (nodrits de polítics, sindicalistes i més vividors) a la banqueta dels acusats.

I ara ve la pregunta que molts de nosaltres ens fem: Aquest Estat pot mantenir una estructura com la que tenim: 17 autonomies (amb les seves corresponents conselleries, direccions generals, delegacions i un llarg etc.); 50 diputacions amb els seus parlaments i delegacions territorials. Per descomptat l'Estat Central, amb els ministeris, el Congrés i el Senat, delegacions provincials i més que ara se m'escapen. Senyores i senyors, tot aquest sonor timbal és materialment impossible de mantenir, tenint en compte que els interessos que paguem pel que ens deixen cada setmana ni els nostres besnéts veuran el final. Avui per avui, hauríem d'escurar-nos les butxaques cada espanyol amb més de 22.252 euros (multipliquin per pessetes i veuran el resultat final) per poder pagar el deute.

Per finalitzar, la demagògia d'aquests partits que han sorgit del fang de la corrupció que critiquen, s'ha multiplicant tant que podem veure com s'han fet els «amos» de la classe política. Molts creiem que la Colau ha guanyat per «l'espantada» de Trias a Can Vies, entre altres moltes coses, que no li càpiga dubte, la gent li ha passat factura però també pel serpentí de partits, partidets, etc. que han florit en aquest abonat terreny.