Les festes de carrer d'estiu haurien d'estar garantides per llei. Mereixen una qualificació d'aquelles tan estranyes i difícils de pronunciar i recordar. Haurien de ser considerades com a mínim festes patrimonials amb el grau que sigui d'interès (nacional, local... tant li fa). Autoritats diverses, protegeixin-les, si us plau. Ho suplicarem de genolls, si cal, però facin-ho. Promoguin l'ocupació festiva de la via pública en el temps de la calor. Recordin-nos, per decret si cal, que el carrer ens pertany. Obliguin-nos-hi si és necessari, perquè el pitjor que ens podria passar és que amb el temps els nostres espais públics s'equiparessin amb els de països més civilitzats i s'acabessin de buidar i es tornessin irremeiablement avorrits.
Podrien proposar fins i tot ?exemp?cions fiscals per a aquelles persones que es posin a prendre la fresca en cadires de vímet davant del portal de casa seva avançada la tarda, quan el sol afluixa i l'airet comença a circular, perquè la vida al carrer és més viva que no pas en la solitària intimitat de la propietat privada. Deixin tornar a jugar a pilota a les places, que les pistes espor?ti?ves estan molt bé però no tenen ni la meitat de gràcia. Per favor, no permetin que l'opció de fer vida a ?l'ai?re lliure quedi reservada a uns pocs dissidents d'edat avançada i reinstaurin al preu que sigui aquest costum tan mediterrani que ens fa a tots un pèl més feliços, merescudament. Fomentin el bon veïnatge i renunciïn a les ordenances i normes punyeteres. Els seguirem votant igual, no es preocupin.
Fa quatre dies, a Salt, hi va haver la festa del carrer de la Processó i el Barri Vell feia goig. Ben aviat, a la plaça Sant Jaume, la del Teatre, s'hi farà el Panxut Festival. No se'l perdin. I d'aquí a dues setmanes, per festa major, hi haurà sopars de carrer per a tots els gustos. Atansin-s'hi i recordaran que una simple taula llarga parada amb estovalles i plats de paper, amb música de revetlla de fons, fa miracles. Surtin al carrer, va, que és seu. És nostre.
