Cartes

12.07.2015 | 00:00

Viatge al passat
de Tele 5
Cristina Valsera. Coresponsable del departament de Rescat i Rehabilitació de Primats. fundació mona. riudellots de la selva.
El passat dia 1 de juliol es va estrenar a Tele 5 Vaya Fauna, un programa fatídic per a tots aquells que ens dediquem a treballar per treure el país de les cavernes pel que fa a respecte als animals. Vaya Fauna, un concepte ranci, caspós i amb olor a edat mitjana, amb aquest ós circense tocant la trompeta, saltant i fent la tombarella, la cria de lleó per fer-se una foto, la promoció de les mascotes exòtiques... Al primer programa no va sortir cap primat, però ja estem escalfant motors per al dia en què n'aparegui un, disfressat i fent l'idiota.
Des de l'any 2001 treballem rescatant primats maltractats i abandonats procedents del món de l'espectacle, circ, publicitat, programes televisius... Els casos que ens arriben són dramàtics, i el pitjor és saber que molts dels nostres animals rescatats van tenir unes vides miserables de maltractament, abusos i aïllament social només perquè el públic des de casa pogués riure amb un ximpanzé en un anunci, o perquè algú et felicités un aniversari amb una postal amb un ximpanzé "somrient" (encara que en realitat sigui l'expressió de por d'aquesta espècie). I després de tractar durant anys els seus problemes psicològics, les seves autolesions, les seves pors patològiques, la seva apatia... a sobre has d'escoltar el benintencionat "expert d'estar per casa" que et diu: "però si no hi va haver maltractament, si els parlen i els tracten molt bé".
Fa molt poc de l'estrena del desafortunat programa Vaya Fauna. Les xarxes treuen fum, esperem que Tele 5 en prengui nota. Però no només ells, sinó tota la societat, perquè, ai, pobres animals!, el programa va ser el més vist de la nit a Espanya i a Catalunya.


Nova resposta
luis carrillo. girona.
Abusant de la generositat del director d'aquest diari, no puc evitar respondre als epítets que em va dedicar el senyor Bosch en la seva carta del dia 5 (per cert, no em canviï el nom, si us plau, per allò del respecte al proïsme i altres). No sé què és una resposta de manual o d'escola de negocis. Em consola pensar que probablement vostè tampoc, però ho haurà escoltat en algun lloc i ho col·loca. Algú li haurà dit que és erudit. Molt cool. Anem paràgraf a paràgraf:
- La comparació amb els dictadors de la història és extensiva a tots els nacionalistes, que s'irroguen el poder de parlar en nom del poble. En què m'assemblo als que vostè cita? No pretenc representar ningú ni ser l'altaveu de cap poble mil·lenari oprimit.
- On parlo jo de feixisme? No recordo haver pronunciat o escrit aquesta paraula, més que res perquè és símptoma de pobresa intel·lectual. Des dels anys 30, quan no se sap com desprestigiar els arguments aliens, se'ls titlla de feixistes i ja està.
- Es parlava en la carta dels atacs als catalans i insisteixo: m'he perdut alguna cosa? Alguna dada concreta? No sigui garrepa, il·lustri'ns.
- Mitjans que defensen el totalitarisme? Imagino que es refereix als diaris, ràdios i televisions subvencionades per Mas. Coneixent els que són com vostè (estandardització pura), intueixo que pensa en els que critiquen el nacionalisme, confonent el rebuig d'aquest vòmit ideològic amb l'atac als ciutadans d'un determinat territori. Només cal parar-se a pensar una mica per saber distingir. La seva identificació porta a la censura.
En fi, si rellegeix la seva carta, comprovarà que no hi ha ni una so?la idea, ni una sola dada o referència històrica, ni un veritable debat d'idees. Només insults. Espero que vostè i els seus amics puguin oferir alguna cosa més que això.

M'estimo Espanya
josep puiggros gafarot. palamós.
La meva formació va ser en castellà, vaig conèixer primer els "Coros y Danzas de Badajoz" que els Castellers de Vilafranca, m'agrada la llengua de Cervantes, la literatura castellana, m'agrada el tarannà andalús i el basc i la rica diversitat de les diferents regions i costums d'aquesta península; en resum, m'estimo Espanya.
Malgrat això, els governs escollits per aquest poble no m'estimen a mi. Els seus dirigents, començant per la petita de talla, que no d'ambició, del portaveu del Govern, igual que el seu cap, cada vegada que obren la boca és per negar-me el dret a existir com a català, no tinc dret a poder decidir res, i si ho faig, m'amenacen amb el pes de la seva justícia; de mi només els interessen els meus impostos, si almenys els invertissin amb seny, però moltes vegades d'una manera barroera i fins i tot en contra meu.
Els que poden entrar en un futur no difereixen gaire, per exemple, el de Ciutadans, que amb la seva política és complaent amb dretes i esquerres i quan es tracta de Catalunya és radical: "Els catalans no poden expressar-se. La unitat d'Espanya és irrenunciable. El primer de tot, la Constitució". Això suma vots a Espanya. I no parlem del de la cua; aquest, diferents paraules però el mateix pensament.
Vist aquest panorama, malgrat meu, l'única sortida que tinc és anar-me'n. Els que em fan fora em prediuen tota mena de desgràcies: que si no em voldran a Europa, que em faran fora de l'euro, que no tindré on viure, etc. Però jo em pregunto: si Europa no vol deixar escapar uns morosos com els grecs, voldrà perdre uns bons pagadors com els catalans?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema