el gas de les vaques

«Si un cotxe convencional emet 120 grams de CO2 per km, vol dir que l´emissió d´una vaca en termes de CO2 pot significar l´equivalent d´un cotxe que faci 104 km diàriament»

12.07.2015 | 06:30

Fa dues setmanes parlava del risc del CO2 i dels efectes perceptibles que aquest tipus d´emissions tenen en la salut humana. Avui explicaré la influència de les vaques en l´efecte hivernacle.
Les vaques són animals remugants que digereixen l´aliment en dues etapes: primer el consumeixen i després el ­remu­guen. Remugar vol dir regurgitar el material semidigerit i mastegar-lo de nou per desfer-lo i afegir-hi saliva. Són remugants els bòvids i els cèrvids.
Els humans necessitem glucosa per obtenir l´energia que ens fa funcionar: els enzims que tenim (amilases, sacarases) ens permeten degradar els vegetals en forma de midons a sucre, que posteriorment és absorbit per la sang. Per això hem de bullir els vegetals, per passar-los a midó i també per això els vegetals crus aporten fibra i ajuden a netejar l´aparell intestinal, perquè no els digerim i surten intactes, fent d´escura-xemeneies. Però els animals remugants tenen un mecanisme més sofisticat que els permet digerir els vegetals en forma de cel·lulosa. Ells tenen enzims diferents com la cel·lulasa, que permet trencar les molècules de cel·lulosa i passar-les primer a midó i després a sucre. Després d´haver empassat l´aliment, aquest passa a un compartiment anomenat rumen on es mescla i fermenta i s´alliberen gasos per la boca en forma de rots. Les parts més grosses de la mescla pugen per l´esòfag i tornen a ser mastegades per posteriorment passar per l´estómac i ser definitivament digerides.
El rumen és la cambra de fermentació que permet destruir les molècules de cel·lulosa, hemicel·lulosa, midó, sucre i pectina, i convertir-les en molècules més senzilles com monosacàrids o disacàrids, que pot dissoldre la sang i aportar energia al cos. És allà on es genera el gas metà que surt per la via més curta, és a dir, per la boca.
El gas metà és un gas de fort impacte hivernacle, essent l´equivalent a 25 vegades la contribució del gas CO2. Una vaca pot generar fins a 500 grams de metà per dia, que vol dir l´equivalent a 12.500 grams de CO2 per dia. Si un cotxe convencional emet 120 grams CO2 per km, vol dir que l´emissió d´una vaca en termes de CO2 pot significar l´equivalent d´un cotxe que faci 104 km diàriament. Per tant, estem davant d´un problema major que no podem negligir. S´estima que a la Terra hi ha 1.300 milions de vaques i que la seva contribució a l´efecte hivernacle estimat per la FAO és del 4,5%.
Es pot disminuir la generació de metà d´una vaca? La resposta és sí, les diferències poden ser del 60%, però això xoca amb altres efectes. Si una vaca que pastura herba emet més gas que la que s´alimenta de blat de moro, caldrà també avaluar el CO2 associat a l´herba i al blat de moro, al CO2 emès per les màquines recol·lectores i al dels fertilitzants emprats per fer créixer l´aliment. Per tant, el que cal és fer el càlcul de tota la cadena d´alimentació, des del vegetal fins al destí final al plat. Això és el que fa la cadena de custòdia, el càlcul del cicle de vida, el càlcul del CO2 que porta associat cada producte.
El primer problema per disminuir el metà d´una vaca és la mesura del gas per identificar la millor raça bovina i el millor menjar. Es pot mesurar el gas d´una vaca posant-la dins una cambra respiratòria (on es mesuren tots els fluxos entrants i sortints) o bé fent servir un gas traçador que es posa en una càpsula en el rumen de l´animal. Aquestes tècniques, però, són difícils de fer a gran escala. Treballs recents sembla que permeten associar els àcids grassos de cadena curta de la llet a la quantitat de gas metà emès per una vaca. L´anàlisi espectromètrica en infraroig de la llet permet fer el seguiment amb facilitat de quantitats enormes de vaques i, tot i que la precisió en la mesura del metà és més baixa, permet realitzar estudis amb poblacions molt grans de vaques i arribar a conclusions de forma més ràpida.
De tot el que portem dit s´extreu la necessitat d´etiquetar tots els productes amb el CO2 associat per poder fer el camí de disminuir-lo, cosa que voldrà que l´administració europea faci els protocols adients per poder-lo realitzar. Avui només hi ha certes indicacions i una ISO 14.067, però tot és massa obert al criteri de qui fa l´avaluació. El segon element que és important extreure és el concepte de «nega». Al món de l´energia expliquem que el kWh més barat és el que no es consumeix, el negawat. Doncs amb la vaca caldrà dir el mateix, la millor aportació que podrem fer amb la vaca és menjar menys bistecs i beure menys llet i derivats, el concepte de negavaca. Si un dia arribem a mesurar amb prou exactitud l´energia que mengem diàriament (Google està treballant en un programa que farà això) podrem continuar desenvolupant software per calcular el CO2 que incorporem indirectament a la nostra dieta. Llavors arribarem a la conclusió que és millor menjar carn d´altra mena i no beure tanta llet ni derivats làctics.
És evident que el CO2 de les vaques no amaga el que es deriva del petroli i de la resta de combustibles fòssils, però tampoc l´hem d´obviar. Si en el futur disminuïm el contingut de plàstic en els embalatges d´aliments, també haurem de rebaixar els productes derivats de la llet i els bistecs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema