Tinc una idea

12.07.2015 | 00:00

El món és ple a vessar de gent convençuda que posseeix, com si es tractés d'un tresor, grans idees. Idees genials, úniques, transgressores, meravelloses. M'he trobat moltíssimes vegades amb persones que creuen tenir una idea magnífica per escriure una novel·la, persones que es pensen que han inventat un negoci nou i altament rendible, persones segures que les seves idees revolucionaran tot el que toquin.
La immensa majoria d'aquesta gent no portarà mai aquestes idees a la pràctica, perquè aviat seran oblidades o abandonades, o es desinflaran lentament fins a convertir-se en una pelleringa, o moriran de la mateixa manera que moriran els seus propietaris. Hi haurà milers, milions de novel·les que mai no s'escriuran, així com negocis, projectes i iniciatives que mai no es duran a terme. Els pocs que intentin materialitzar les seves, a priori, fantàstiques idees de seguida toparan amb un munt de dificultats que ben aviat els farà tocar de peus a terra. Aquell que provi d'escriure una novel·la és molt probable que no passi de la segona pàgina i, si per casualitat l'acaba, és encara més probable que sigui estrepitosament dolenta (i en l'improbable cas que sigui bona o molt bona, tindrà immenses dificultats per publicar-la). Aquell que s'embarqui en un negoci haurà d'esquivar primer una infinitat d'obstacles legals i burocràtics, i després s'haurà d'enfrontar a un sistema fiscal injust i caòtic, i a un reguitzell de problemes laborals i empresarials. Per altra banda, aquell que es pensa que ha ideat tota una nova manera de fer les coses, segurament fracassarà allà on ja han fracassat un piló de persones abans que ell. Com a mínim, cal dir-ho, aquestes persones ho hauran intentat, s'hi hauran arriscat i potser, només potser, hauran tret algun profit de l'experiència. Sí, és cert, una petita, ínfima part d'aquesta gent se'n sortirà, sigui per talent, per casualitat, per tossuderia, per orgull, per amiguisme, per manca d'escrúpols o per una estranya i desconeguda barreja de tot plegat.
Tanmateix els més perillosos i temuts són aquells que diuen que gaudeixen de grans idees i s'emporten tots els guanys, els fruits i els aplaudiments, malgrat que obliguen els altres a executar-les o materialitzar-es. O encara pitjor són aquells que roben les idees dels altres i, sense cap vergonya ni recança, se les fan seves i en treuen un rendiment. Entre tots, doncs, podríem començar a aportar idees per veure com ens desempalleguem d'aquesta colla d'aprofitats i paràsits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema