Un camp de batalla

Grècia s'ha convertit en el camp de batalla on s'enfronten actors amb interessos diversos. Per exemple, els especialistes més prestigiosos del món han denunciat a bastament el despropòsit de l'economia neoliberal, que agreuja la crisi que ha creat. Al davant, els buròcrates de la banca alemanya i els dirigents de les institucions europees repeteixen fins a l'avorriment una única tornada, "austeritat, austeritat", malgrat el fracàs de la recepta. Una guerra econòmica d'origen ideològic. La directora del cor, la caporal Merkel, llueix orgullosa els mèrits de satisfer la golafreria dels bancs -sobretot els alemanys, però no els únics-, que compren amb ofertes generoses les elits gregues. Un exemple: Grècia, tercer pressupost de l'OTAN amb l'excusa de ser la porta oriental de la Mediterrània, primer bastió enfront de l'Orient Mitjà i ene?mic secular de Turquia, és el país que paga més car l'armament que compra a Alemanya -curiós, no?-, França i EUA. No cal dir els tripijocs per repartir-se les comissions. Ara, l'ultranacionalista Kammenos, ministre de Defensa, acaba d'aprovar un contracte de 440 milions de € per actualitzar cinc avions vells, en lloc de comprar-ne uns de nous per només 249. I això ens porta a un altre problema secular: la política fiscal, feixuc dogal per a la majoria dels grecs, i molt alleujada per a les grans fortunes -la majoria, a l'estranger-, que lluiten aferrissadament per protegir els seus privilegis.