Finalitzat el procés electoral municipal, i designats els equips de govern de cada poble i ciutat, és necessari recordar la necessitat de complir les promeses i especialment l'obligació d'implementar o adoptar aquelles actuacions i decisions que aportin solucions als problemes de cada municipi, facilitant la vida de la ciutadania.

Alguns partits polítics, convençuts de la bondat la institució del Defensor de la ciutadania o sindicatures locals, portaven la proposta de creació de tal institució en els seus programes. I ja són diversos els municipis que estan fent els deures per tal d'instituir tal figura. Cal remarcar que la decisió de la creació de la institució i posterior nomenament de la persona que l'hagi de presidir, ha d'anar acompanyada de la dotació de mitjans necessaris per facilitar la feina i la responsabilitat que implica, amb la màxima complicitat de tots els integrants del ple municipal, essent molt desitjable que ho fos per unanimitat. Aquesta aposta és un compromís a favor de la ciutadania, de la defensa dels seus drets i llibertats, és també un acte de generositat i de valentia per part dels municipis que instauren la figura del defensor o síndic, defensora o síndica municipal.

Aquesta institució municipal actua amb plena autonomia i independència, amb discreció i humilitat, escoltant i atenent les queixes de la ciutadania respecte de l'administració municipal i els organismes o empreses que en depenen, des de la proximitat, amb l'única finalitat de cercar la màxima justícia, no des de l'aplicació de les formalitats legals, sinó des del compromís d'humanitzar l'aplicació de les normes i flexibilitzar l'aspra i temible burocràcia. L'horitzó sempre és el mateix: defensa aferrissada dels drets de la ciutadania enfront del poder i de la burocràcia, però alhora el compromís ètic de conrear un civisme integrador de tots els nostres conciutadans i conciutadanes, i que necessàriament inclou drets, però també deures.

És una institució que descol·loca i desconcerta als que pretenen actuar simplement com a robots en l'aplicació de les lleis i normatives, i fins i tot desorienta i incomoda als que vetllen per l'ortodòxia del dret administratiu. Per això he dit que l'aposta d'aquells municipis que opten per instaurar la Defensoria o Sindicatura municipal té molt de generositat i de valentia. Doncs a ningú que té poder li agrada que algú altre el supervisi o l'aconselli, o li demani que rectifiqui. Però la instauració de tal institució és una prova més de compromís polític i ètic a favor dels drets de la ciutadania, a favor de la transparència, del bon govern i de la participació. No hem d'oblidar que la proximitat d'aquesta institució, el tracte personal i directe amb les persones i la tasca pedagògica amb la recerca de les màximes complicitats per tal de donar solucions justes als problemes plantejats, des de l'equitat i la corresponsabilitat social, és una porta oberta a l'esperança de la ciutadania. Esperem que molts dels nostres municipis optin per aquest compromís.