Treball, fe i justícia; Sobre l'encíclica "Laudatio SI"

13.07.2015 | 00:00
Treball, fe i justícia; Sobre l'encíclica "Laudatio SI"

Els dies 26 i 27 de juny es va celebrar la primera jornada de pensament Fe-Justícia, organitzada pel centre d'estudis Cristianisme i Justícia, amb el títol general de "S'està actualitzant el diàleg entre la fe i la lluita per un món més just". Durant un dia i mig, al voltant de 80 persones vam debatre sobre aquesta actualització amb ponències, i molt interessants debats posteriors, sobre les injustícies en el món actual, el cristianisme i la postmodernitat, la qüestió ecosocial, el treball, la precarietat i l'exclusió social, i els moviments socials i alternatives polítiques. Vagi des d'aquí la meva felicitació a les persones organitzadores de l'esdeveniment, en el qual es va posar de manifest la vitalitat que manté CiJ per debatre i formular propostes de canvi a les injustícies de la societat actual, des de la perspectiva irrenunciable de defensa de les persones més desfavorides.
Una de les taules de treball de la Jornada va estar dedicada al tema general del treball, amb el títol de "Treball, precarietat i exclusió social: Com reconstruïm la idea de ciutadania?". Va ser una gran satisfacció poder participar com a convidat en l'anomenada "Fila 0" i poder intervenir per formular unes breus reflexions sobre les aportacions dels ponents i sobre les meves pròpies idees relatives a com repensar el món del treball en la societat en què vivim, i per això vaig preparar unes notes per a la meva intervenció sobre l'encíclica Laudatio Si.
Per descomptat, no concitarà precisament simpaties l'Encíclica entre un sector del món polític i econòmic per afirmar amb rotunditat una cosa que és prou coneguda per moltes persones perquè ho han patit: "...necessitem imperiosament que la política i l'economia, en diàleg, es col·loquin decididament al servei de la vida, especialment de la vida humana. La salvació dels bancs a qualsevol preu, fent pagar el preu a la població, sense la ferma decisió de revisar i reformar tot el sistema, reafirma un domini absolut de les finances que no té futur i que només podrà generar noves crisis després d'una llarga, costosa i aparent curació. La crisi financera de 2007-2008 era l'ocasió per al desenvolupament d'una nova economia més atenta als principis ètics i per a una nova regulació de l'activitat financera especulativa i de la riquesa fictícia. Però no hi va haver una reacció que portés a repensar els criteris obsolets que segueixen regint al món...". I menys simpaties tindrà el Papa amb la seva afirmació que "... un cop més, convé evitar una concepció màgica del mercat, que tendeix a pensar que els problemes es resolen només amb el creixement dels beneficis de les empreses o dels individus".
No estranyarà als qui treballen amb persones desfavorides, excloses, però potser sí als que no coneguin aquesta realitat, que el Papa adverteixi de la manca de consciència que sol haver-hi sobre els problemes que afecten aquestes persones (em ve a la ment el debat que tenim a Espanya sobre la millora del mercat de treball tan defensada pel govern i les crítiques formulades per moltes persones i grups socials sobre el deteriorament de l'esmentat mercat i el seu impacte negatiu sobre les condicions de vida laboral d'una gran part de treballadors i d'aturats), per a qui les propostes d'actuació queden relegades als últims llocs, a causa en part "al fet que molts professionals, formadors d'opinió, mitjans de comunicació i centres de poder estan ubicats lluny d'ells, en àrees urbanes aïllades, sense prendre contacte directe amb els problemes".
Es podria pensar, al fil de les reflexions del papa Francesc, com i quines decisions prenen els màxims responsables de les organitzacions internacionals econòmiques i quins són els interessos que defensen, oi? I en aquesta mateixa línia de reflexió general i d'afirmació clara de les injustes diferències entre els éssers humans convé destacar aquesta manifestació recollida en l'apartat 90: "...haurien d'exasperar-nos les enormes desigualtats que existeixen entre nosaltres, perquè seguim tolerant que uns es considerin més dignes que altres. Deixem d'advertir que alguns s'arrosseguen en una degradant misèria, sense possibilitats reals de superació, mentre altres ni tan sols saben què fer amb el que posseeixen, ostenten vanitosament una suposada superioritat i deixen rere seu un nivell de rebuig que seria impossible generalitzar sense destrossar el planeta. Seguim admetent en la pràctica que uns se sentin més humans que altres, com si haguessin nascut amb majors drets".
Hi ha una part de l'encíclica dedicada específicament al món del treball, amb el títol "Necessitat de preservar la feina", en la qual parteix del valor del treball desenvolupat per Joan Pau II a la Laborem Exercens de 1981, així com també a la Caritas in veritate de Benet XVI de 2009. M'interessa destacar de les aportacions de la Laudatio Si el concepte ampli de treball que utilitza, coherent al meu parer amb les noves realitats del món laboral, plantejant-se la "correcta concepció del treball" i manifestant que no hem de parlar només del treball manual o del treball amb la terra, "sinó de qualsevol activitat que impliqui alguna transformació de l'existent, des de l'elaboració d'un informe social fins al disseny d'un desenvolupament tecnològic", concloent que "qualsevol forma de treball té al darrere una idea sobre la relació que l'ésser humà pot o ha d'establir amb allò altre de si", i afirmant més endavant que "la diversificació productiva dóna amplíssimes possibilitats a la intel·ligència humana per crear i innovar, alhora que protegeix l'ambient i crea més fonts de treball".
En aquesta recerca de l'ocupació digna per tenir una vida digna, el papa Francesc alerta sobre un mal ús del canvi tecnològic que només es concreti en la reducció de costos de producció i de persones ocupades reemplaçades per màquines, i fa una crida a parar-hi atenció (que crec que és coincident amb la de totes les institucions i organismes internacionals que aborden els efectes de la tecnologia sobre el món del treball) sobre la necessitat de tenir en consideració, davant de qualsevol decisió que s'adopti al respecte, el cost humà que pot tenir (i encara que no ho digui expressament estic segur que cal afegir que cal plantejar-se quines mesures socials adoptar per evitar aquests costos), alertant que "deixar d'invertir en les persones per obtenir un major rèdit immediat és molt mal negoci per a la societat".
Finalment, qualsevol política laboral i social hauria de prendre en consideració el principi del bé comú, el respecte a la persona humana i el seu desenvolupament integral, i observeu com aquesta reflexió d'abast social general continguda en l'encíclica és perfectament extrapolable a les polítiques d'ocupació i de protecció social: "En les condicions actuals de la societat mundial, on hi ha tantes iniquitats i cada vegada són més les persones descartables, privades de drets humans bàsics, el principi del bé comú es converteix immediatament, com a lògica i ineludible conseqüència, en una crida a la solidaritat i en una opció preferencial per als més pobres".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema