els jocs són recursos culturals molt potents. Encarnen el nostre impuls lúdic, que, en qualsevol edat o condició, és normalment elevat. Es pot jugar sense jocs, però quan hi intervenen, generen una activitat que capta tot el nostre interès i atenció. Per això constitueixen una força que impulsa canvis socials, polítics...
Robert Bellah, autor d'un exhaustiu estudi sobre els orígens de la religió, situa els jocs en el centre de la cultura. D'aquesta manera, continua una línia de pensament iniciada per Johan Huizinga i alimentada, entre altres, per Roger Caillois i Jean Baudrillard: quan les persones juguen, entren en un món imaginari en què tot és possible. La fantasia és una regió de la ment on només pot habitar un subjecte, aquell que duu a terme la fabulació. En canvi, dins d'un joc viuen molts individus alhora. És a dir, aquest és un lloc destinat a les fantasies col·lectives, en el qual la gent pot prendre consciència de les potencialitats de la cultura en el món real.
La importància del joc també es demostra quan comprovem que en totes les modalitats d'interacció social està present la coordinació.
