Cartes

15.07.2015 | 15:29

La banalització del canvi climàtic
Lola Arpa V. PERATALLADA.
Els mitjans només parlen de Grècia i dels milions de Casillas... Mentrestant fa tres mesos que no plou. La terra està resseca, els pous buits. Amb la llarguíssima onada de calor, els arbres ja no aguanten i es van desfullant a poc a poc. No podran donar la frescor a la que estaven destinats durant els mesos d'estiu (i encara en queden dos!) Aquest matí, una guilla desesperada creuava el camp buscant aigua a la riera. No en trobarà, es morirà de set, igual que les seves cries. Uns diuen que és el canvi climàtic. La meva àvia diria que és un càstig de Déu. Pot ser que tingui raó.

Felicitats Tramunrock 2015!
Jean Paul Andreu. Portbou.
De tots els festivals de rock als quals he pogut assistir, que no són pocs, aquesta edició del 2015 a Portbou ha estat de llarg, al meu entendre, la més ben organitzada, la de millor equip de sonorització ratllant la perfecció, els millors músics d'una qualitat espectacular i la de millor ambient de públic.
Feia molts anys que no em quedava fins al final, atès que, mercès al volum, era totalment possible poder combinar la música amb parlar amb la gent. No destacaria cap banda o músic en concret, tots amb una qualitat increïble, com tampoc cap nom propi dels joves organitzadors de l'AJP2, cadascú en la seva tasca van ser fonamentals. El públic, fantàstic, i la música que no tallava la digestió es va poder acompanyar de generosos entrepans servits per la gent de samarreta verda.
Tot en un escenari arran de mar, en una nit de temperatura espectacular i sense vent però amb l'airet de marinada que feia la calor molt més suportable... En fi, què us he de dir si no és felicitats! a tots, sense oblidar les brigades de l'ajuntament i als polítics que hi varen donar suport i a l'impecable servei de vigilància, a tots gràcies, i sobretot gràcies per convidar-me, també, a formar part del festival un any més obrint encara amb la llum de la tarda, deixant lliscar les notes per la meva fantàstica badia. Deixeu-me dir-vos, finalment, que tocar amb unes condicions com aquestes és el somni de qualsevol músic. Gràcies.

Manifest contra
la pobresa
Piua Salvatella i Vila. delegada del Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat a Girona.
Després d'un any d'aprofundiment sobre la pobresa i fruit de la nostra reflexió, el Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat, hem elaborat un manifest en el qual recollim quina és la nostra postura davant les situacions de pobresa. Volem denunciar: les lleis injustes que empobreixen totes les persones, la manca d'acolliment als immigrants, la manca de transparència econòmica, i l'incompliment de la llei de dependència. Demanem: un nou sistema econòmic, una renda mínima garantida i el compliment de la llei de la dependència.
I molt particularment exigim a la jerarquia de l'Església Catòlica: que es replantegi l'acolliment de persones més necessitades en els pisos que els pertanyen i estan infrautilitzats, que s'abstingui d'actes que són ostentació de poder, que assumeixi el compromís pels Drets Humans, que no retroalimentin fonamentalismes religiosos, que reconegui el potencial de fe de les Comunitats de Base i grups de creients, que estan en mans del laïcat, i que en les homilíes dominicals es parli més de justícia social i ètica.
Nosaltres ens comprometem a no deixar-nos seduir per la societat de consum, compartir-ho tot i amb tothom, lluitar contra les causes del sistema capitalista que justifica i provoca les diferències econòmiques entre les persones. Les sòcies i socis volem participar com a grup a fer possible un món més just, equilibrat, solidari i joiós.
El Col·lectiu de Dones de Girona hem col·laborat en l'elaboració d'aquest document participant-hi en dues classes al centre cívic Pla de Palau i en la jornada d'aprofundiment que es va fer a Barcelona a finals del mes de maig.

Gana i asfíxia
a Grècia
Mateu Frigoler Teixidor. CANET D'ADRI.
Les dramàtiques mesures imposades pels dirigents econòmics de la CE a la pobra i desvalguda Grècia la converteixen en el nou camp d'extermini del segle XXI. No hi haurà càmeres de gas ni forns crematoris, no faran falta, amb les severes retallades, sobretot amb les pensions, la gent gran morirà de gana i asfíxia igualment. El comandament alemany amb el seu dèspota ministre d'Economia i la Merkel han muntat un complot econòmic que arrossegarà als seus antics enemics de les guerres mundials a la més absoluta misèria. Aquesta serà la seva venjança, planificada des de fa molt temps, una guerra sense tancs ni canons que agafarà tothom amb els pixats al ventre. Espanya no va ésser intervinguda per la seva neutralitat en els dos conflictes i perquè encara conserva com ells, moltes arrels feixistes difícils d'arrencar. Tenim encara la fundació Francisco Franco subvencionada pel Govern, una FAES que a mi sempre em sona a Falange Española presidida per un senyor amb llavis de ganyota a qui només li falta el bigotet del simpàtic Oliver Hardy per assemblar-se a un altre personatge alemany de malèfic record. A Espanya suposo que la deixaran per al final, de fet aquí ja fa molt temps que patim retallades, i els que més els catalans, tot per poder anar pagant els interessos d'un deute que no podran liquidar ni els nostres besnéts.
En Fages de Climent deia que el taverner tenia a l'escut la gerra d'aigua i l'embut. La CE en podria fer un amb la bossa dels diners i l'argolla del garrot vil.

Mas Roure de Llagostera
Carles Mallart. GIRONA.
Fa poc ha tornat a obrir amb força el restaurant Mas Roure de Llagostera, sota la direcció d'en Mario M. Sauras i la seva parella, la Julika Achamtal. No vaig poder anar a la inauguració, però fa uns dies vaig anar-hi a dinar i es notava una grandíssima transformació, les taules i cadires totes blanques, així com el mobiliari del restaurant que li donaven un toc excel·lent, amb similituds salvant les distàncies amb Els Tinars i amb La Font Picant de la zona, un acurat servei i una cuina a càrrec del xef Jordi Verrie, amb àmplia experiència, entre d'altres, dos anys al Mas de Torrent amb cuina casolana i tradicional d'elaboració pròpia i de mercat. S'han salvat 10/12 llocs de treball a l'estiu i 7 a l'hivern, que és d'agrair. Es nota el toc d'en Mario, l'empresari de 40 anys d'edat i àmplia experiència entre d'altres llocs, deu anys a les Panolles, Font Picant, Cosmopolita de Platja d'Aro...
Les obres de la carretera de Vidreres a Platja d'Aro es varen carregar, valgui l'expressió, un negoci que amb molta empenta portaven dos professionals com en Jordi Risech i la Fina, avui comandant un altre projecte a la zona. L'empenta i embranzida que ha agafat el negoci des de la nova direcció és imparable, si no canvien, estic convençut se'n sortiran exitosament, el caire eivissenc que ha agafat el negoci, valgui l'expressió, conjugat amb la nova cuina, el fan un establiment singular que estem convençuts s'obrirà camí malgrat les dificultats dels accessos per carretera.
A tall d'exemple, i no lluny, hi ha el complex de Mas Tapiolas, hotel, restaurant, spa, minigolf, suites natura... i tot plegat amb un accés difícil i treballen el que volen sota la direcció d'en Pere Molina, estiu i hivern. Amb això podem afirmar que, si un treballa bé, i a Mas Roure es treballa bé, totes les dificultads, accés inclòs, se superen. Felicitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema