Coses que manquen

15.07.2015 | 15:29
Coses que manquen

«El diner, encara que es pot imprimir amb impressora, sembla infinit, però no ho és. Surt sempre d'algun lloc»

Alguns dirigents municipals, que són els més propers al ciutadà, els seus representants naturals i directes, presenten als nous plens uns augments de sou importants, just quan comencen la legislatura i quan intentem superar aquesta crisi tan llarga. Just quan els impostos als béns immobles, els ibis, es preveu que es rebaixin, i cauran, per tant, els ingressos municipals i les arques dels ajuntaments se'n ressentiran. Alguns tiren de pólvora de rei, dels calers de tots, perquè es continua pensant que els calers de tothom no són, en realitat, de ningú. El diner, encara que es pot imprimir amb impressora, sembla infinit, però no ho és. Surt sempre d'algun lloc. Del futur, en el cas de les hipoteques o els crèdits que signem.
Segurament ens manca seny. Consciència de la situació actual i de la vertadera situació econòmica i anímica de la nostra societat. Alguns deutes dels ajuntaments dibuixen una gestió municipal, com a mínim, dubtosa. I mai li hem donat excessiva importància. Com si gestionar els calers públics no fos massa important. Manca seny, realisme. Potser humilitat. Segur que no ens manquen economistes savis que expliquen bé allò que ja ha passat; caps de premsa o experts en política que saben interpretar enquestes i manipular opinions públiques, però manca realisme i seny. Que són bàsics. Que són bàsics per no estirar més el braç que la màniga i no carregar al ciutadà i les seves necessitats amb més impostos, més multes o més taxes.
De vegades ens manquen els amics. Per incapacitat per comunicar; sigui teva o d'ells. Vivim dins de càpsules individuals, la feina, la vida en parella, els horaris, que ens impedeixen recuperar coses tan senzilles, aparentment, com el diàleg per disfrutar de l'altre i disfrutar d'un mateix sense hores ni barreres. Ens manquen els éssers estimats que ja no hi són, recolzant-nos, vigilant-nos, estant al nostre costat per protegir-nos, per guiar-nos, o només, i això és bàsic, per calmar-nos quan sembla que tot ens surt malament i el món ens odia. Ens manquen els éssers estimats, que fa poc que ens han deixat o que la seva influència era tan gran, tan càlida, tan positiva, que creiem que la seva absència ens impedeix volar de nou, cosa que ells no voldrien. Al contrari, ells voldrien que tornéssim a lluitar, com sempre hem fet. Aquestes coses senzilles, que són vertaderes, ens manquen. Algú amb tu, abnegat, desinteressat, que camini al teu costat i sempre estigui allà. Ens manquen les coses senzilles. Recuperem-les.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema