Això dels termes municipals és com les fronteres, que sovint no saps on comencen i on acaben i només uns pocs les tenen al cap. Això mateix passa entre Begur i Pals, on la frontera del terme municipal es tan difusa que en un marge de 25-30 metres, en un mateix carrer, passes d'un poble a l'altre sense adonar-te'n.

Fins aquí vostès poden pensar que la cosa no te cap més interès, una línia imaginaria entre un poble i un altre que no te cap més repercussió que això, uns puntets als plànols. Doncs, no és així, imaginin per un moment que volen anar a la platja, que encara que sembli mentida troben un forat per deixar el cotxe, en zona blava, només faltaria que hi hagués un aparcament sense que fos de pagament i en una platja de la Costa Brava, seria un escàndol internacional assabentar-se que no cobràvem per aparcar. Han deixat el cotxe i com a bons ciutadans compren el corresponent tiquet de zona blava, amb el temps i el marge suficient per fer una bona banyada i tornar a recollir el vehicle.

I sabent que han complert amb les seves obligacions entren en el cotxe i s'adonen que els han posat una multa, i no entenen com els poden multar si hi ha el tiquet corresponent. Resulta que la màquina expedeix tiquets del municipi de Begur que no serveixen a la zona blava de Pals, en el mateix carrer, a 25 metres i enmig d'un i altra terme municipal.

Evidentment, un i altre poble fan veure que no s'adonen de la barbaritat, que si poden enganyar uns quants turistes tot això que va bé per a les minses caixes municipals, però cap d'aquest pobles té en compte la percepció negativa que generen, la imatge de recaptadors sense escrúpols que deixen en uns estiuejants que no s'acaben de creure que tant d'afany per la pela sigui possible en unes poblacions costaneres que viuen, encara que no ho tinguin en compte, de la satisfacció o insatisfacció d'aquests estiuejants.