No fan falta polítics

en actiu!

enric carcereny beltran. lloret de mar.

Per votar independència, no fan falta ni títols, ni màsters, ni doctorats. Sols fa falta la voluntat de ser independents i fer un nou país. Sí que fa falta que la majoria sigui si pot ser del 70%. Després serà el poble català que farà la seva pròpia Constitució i elegirà el seu president i el seu Govern.

Potser comença a ser hora que molts polítics en actiu ens detallin de què ha servit la «seva experiència». Molts ja ens han pres prou el pèl.

L'estiu

Paquita Xarles Arnau. GIRONA.

Ha arribat l'estiu, temps de vacances;?trobo a faltar els infants que ens creuem cada dia al matí, camí dels seus respectius col·legis acompanyats del pare o la mare i damunt d'un patinet o una moto tocant de peus a terra, amb les seves petites entremaliadures escampen simpatia i alegren l'ambient. Gràcies, petits, us trobo a faltar. Què seria del món sense els infants ! La ciutat es queda deserta, la majoria se'n van de vacances o de viatge, a l'estiu la crisi també desapareix.

A casa només hi quedem les persones grans, els malalts i els que no tenim diners per pagar-nos unes vacances, però com que tenim una jubilació que ens permet sobreviure ningú no ens dóna res. I de demanar també se n'ha de saber, si vols que t'atenguin. Unes veus denuncien que molta gent no arriba a finals de mes i han de demanar ajuda social, i unes altres protesten que cada dia a casa nostra es llencen tones de menjar. On està la mentida? També es denuncia que a casa nostra hi ha criatures desnodrides, ningú no explica el perquè.

Seria bo que goséssim dir el que sabem i el que veiem. Als ciutadans ens falta educació social i criteris seriosos.

Bandera blanca

joan boronat lecha. blanes.

Em vull excusar amb la direcció del Diari de Girona per ocupar l'espai d'altres usuaris d'aquesta secció amb l'intercanvi de retrets entre el Sr. Carrillo i jo, però us agrairé si publiqueu aquesta última missiva.

El Sr. Carrillo diu que es rendeix perquè amb mi no és pot dialogar (impossibilitat recíproca). Diu que es rendeix però continua atacant (enarborar bandera blanca i continuar disparant, en l'ètica militar està molt mal vist), m'acusa de mentider quan dic que el dictador firmava sentències de mort.

Naturalment no tinc proves d'aquests fets, però hem de donar un vot de confiança als historiadors, tot i que als del Sr. Carrillo i als meus els passa el mateix que a ell i a mi, no poden posar-se d'acord. Com quan parla de les llegendes, manipulacions, mentides i mites nacionalistes, a mi em sembla que estigui parlant del nacionalisme espanyol. Referent a les resolucions judicials de retirada de custòdia, els lectors que s'interessin poden fer les seves incursions a Internet i jutjar: Europa Press, Diario de Cádiz, Telecinco, etc., i, el més espectacular, un titular d'El Mundo que diu: «Retiran a un "mosso" la custodia de su hija por no enseñarle castellano. La juez lo considera una estrategia para "destruir vínculos" con la madre». La retirada d'aquesta custòdia i d'altres no es basarà exclusivament en la qüestió lingüística, això és obvi, però ho utilitzen com un agreujant a la causa.

Catalogar-me d'espanyol sona com si em volgués ofendre, doncs no m'ofèn gens, el que desitgem molts catalans és agafar el nostre tros d'Espanya, el nostre tros d'Europa, i gestionar-lo a la nostra manera.

No li faig preguntes i també dono per acabada la nostra curta però intensa relació.

El somriure de la hiena

ÀNGELA FERRER I MAT". -GIRONA.

Quan algú somriu per sota el nas, burleta, volent dir: «Ja els he feta bona», se'n diu el somriure de la hiena. M'ho ha recordat quan he vist a la tele l'inefable senyor Montoro anunciant que collarà les autonomies que no paguin el que els pertoca, sense, és clar, tenir en compte, almenys quant a Catalunya, que ell i el seu govern són els principals culpables de l'empobriment del nostre país. Quan anomenava les autonomies afectades i tocava el torn a Catalunya, s'eixamplava el seu somriure mel·liflu, talment ens volia dir: «Ja us he fotut». Caldrà afilar les defenses perquè aconseguim que aquest riure malèfic es torni en ganyota de desencís. Toca als polítics de torn fer-li la punyeta a ell, no sé com, aquesta tasca l'han de fer els que remenen les cireres de la política però hi ha d'haver una manera que faci que els beneplàcits siguin a favor nostre. Potser que la comparació amb aquest animaló tan poc simpàtic sigui una mica dura, però crec que després de totes les males jugades fetes a Catalunya es mereix el qualificatiu. Veure'l riure quan ens està fastiguejant em posa a mil i certament em recorda el somriure de les hienes després d'un festí de carronya.