Farta que es publiquin falsedats i inexactituds, l'alcaldessa de Madrid acaba de crear una pàgina web en la qual el seu govern establirà el que és veritat i el que no, sota el propòsit que la premsa burgesa renunciï a intoxicar al poble amb les seves mentides. Sort. Als ajudants de Manuela Carmena se'ls podria haver ocorregut crear una Boca de la Veritat com la que hi ha a Roma i, segons la llegenda, mossega a aquells que hi introdueixin la mà després d'explicar alguna mentida. També és famosa a Venècia la Boca del Lleó, similar a les antigues bústies de Correus, que servia perquè el poble delatés anònimament els que incorrin en deslleialtat amb el Dux al comandament de la República Sereníssima. Més o menys el que va fer aquí el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro fa un parell d'anys, en habilitar una bústia cibernètica en què els ciutadans es poden xivar de qualsevol morós amb el fisc.

Això de l'Ajuntament de Madrid va més lluny. La seva idea és establir oficialment la veritat -o més aviat la Veritat, amb majúscules- mitjançant un bloc municipal i potser espès en què s'assenyalarà a tot aquell plumífer que insisteixi en difondre rumors antisocials.

La realitat imita un cop més la ficció. Això ja se li havia ocorregut a George Orwell a 1984: la cèlebre novel·la en què el britànic parodiava als règims totalitaris en general i als comunistes en particular. Imaginava Orwell una tirania orbicular i perfecta vigilada per l'omnipresent Big Brother-o Gran Germà- amb l'eficaç auxili de la Policia del Pensament. Aquest règim col·lectivista disposava d'un Ministeri de la Veritat la funció del qual consistia a adaptar les notícies i documents perquè s'ajustessin a la veritat oficial de l'Estat. També existia un Ministeri de l'Amor, encarregat de reeducar els que no estimessin com cal el Big Brother, i un altre de l'Abundància, que lògicament s'ocupava de mantenir la població a la vora de la fam mitjançant els oportuns programes de racionament.

La idea ha estat involuntàriament adoptada per alguns països com Corea del Nord o Veneçuela, entre molts altres. El president veneçolà Nicolás Maduro, sense anar més lluny, va crear el Viceministeri de la Suprema Felicitat Social amb el propòsit d'atendre "els vellets i velletes, i nens i nenes, que són el més sublim i estimat del poble revolucionari", segons la seva pròpia definició. Tan elevat i orwellià designi encaixa malament amb el caràcter subaltern d'un viceministeri; però ningú ignora que els camins de la Revolució són sovint inescrutables.

Molt més modesta, l'alcaldessa de Madrid no ha caigut encara en la temptació d'afegir al seu organigrama una regidoria de la Veritat i una altra de la Felicitat. Simplement, es limitarà a publicar una pàgina web per al restabliment de la Veritat oficial, tan sovint vulnerada pels mitjans de comunicació que treballen per al capital i la banca sionista. Ni tan sols la fèrtil imaginació d'Orwell en va tenir prou per novel·lar la història d'un ajuntament que, erigit en Boca de la Veritat, dediqués una part dels pressupostos municipals al seguiment dels periodistes i la refutació de les seves notícies. Encara que el paper de Big Brother li vingui una mica ample, l'alcaldessa Carmena està en això. Que altres s'ocupin de les voreres i la recollida d'escombraries.