Millor, molt millor que no se'ns digui als gironins quants policies locals els han hagut de retirar l'arma per no superar un psicotècnic, ni quants anys han corregut pel carrer amb pistola aquestes eminències. Més val continuar en la ignorància i evitar les cagarrines, que a l'estiu són de mal curar. Segons la meva experiència deuen ser uns quants. Quan a les Fires cinc agents amb actitud xulesca em van requisar una pistola de plàstic acabada de guanyar en una paradeta tirant dards, vaig pensar que anaven drogats o borratxos. Ara ho haig de retirar, simplement es veu que no hi tocaven gaire, pobrots. Si ho arribo a saber els regalo també una piruleta i una baldufa i els hauria fet els policies més feliços de la història. És el moment d'efectuar proves similars als regidors, que amb algunes decisions dels darrers mesos tenen els gironins preocupats per la seva salut psíquica. La prova que no s'ha de superar cap test per ser regidor és que ho és encara Joan Alcalà, qui com a responsable de la policia va justificar que els agents requisessin una pistoleta de plàstic sense identificar-se, sense identificar qui la portava i sense aixecar acta ni document dels fets. O sigui, va justificar un robatori. I tan panxo. Desarmats però no captius els agents, ara se'ls ha de buscar una nova feina, cosa gens fàcil. Regular el trànsit, donar pas als nens a la sortida d'escola, ajudar les iaies en la compra o cantar els números del bingo anual de la policia està fora de les seves capacitats, a menys que vulguem carrers eternament col·lapsats, infants aixafats a l'asfalt, àvies mortes per inanició o baralles multitudinàries perquè s'han cantat més premis que cartrons repartits. Jo els donaria una escombra, que no és arma perillosa, i a poc a poc els ensenyaria a netejar carrers. Si algú es queixa pel que creu una degradació, tenen el meu permís per deixar-li enfundar la pistola de plàstic que encara deu descansar en dependències policials. Total, ell ni sabrà que és de joguet. No costa res fer-los feliços.