Mascarell & Co. (II)

«En un país normal, una plataforma com aquesta es projecta en diàleg amb la indústria editorial. En el cas que ens ocupa, el diàleg ha estat nul»

17.07.2015 | 15:22

la setmana passada vaig prometre dedicar un article al Servei de Biblioteques, una de les branques de la Direcció General de Joan Pluma. La primera cosa que convé fer notar, en descàrrec de Pluma, és que ell és del tot irresponsable de la situació actual de Biblioteques de Catalunya. Una reestructuració de Cultura, ideada per Mascarell el gener de 2013, va posar en mans de Pluma una quantitat d'àrees del tot inabastable per algú que venia de gestionar una modesta regidoria local: Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. Quin abús! Quina feinada! El pobre Pluma no se n'ha acabat de fer a l'idea. El dia que s'inaugurava l'Any de les Biblioteques (20 de febrer passat), en l'acte presidit pel president Mas, Pluma va estar assegut a la fila zero, com estamordit, com si no hi fos, i no va ni badar boca. Qui ho va fer, en lloc d'ell, va ser... Carme Fenoll, la seva cap de Servei. Un fet inèdit. Però reculem una mica.

Temps era temps (però no tant), Biblioteques comptava amb una Subdirecció General com déu mana, liderada per la gironina Carme Renedo, una aposta de la Conselleria amb un perfil de capacitació d'alt nivell i una dilatada trajectòria de gestió, tant a Catalunya com a l'estranger. Quan Renedo va decidir plegar, no va ser substituïda i l'àrea de Biblioteques va quedar en mans d'una figura subalterna: el cap de Servei, una plaça que havia guanyat per oposició l'expertíssim bibliotecari Josep Vives i Gràcia però que Mascarell va substituir per motius inexplicables (i imaginem que inconfessables) per Carme Fenoll, una bibliotecària de Palafrugell de qui tothom deia que era tan agradable. Res més. Amb la decapitació de la subdirecció general, les Biblioteques de Catalunya quedaven òrfenes de direcció política. Fenoll no té ni el rang ni la capacitat de lideratge per imposar directrius d'autèntica política cultural. Pluma, malgrat la seva conversió nominal (vull dir per raons de nòmina) a l'independentisme, no sembla que tingui cap mena de sensibilitat especial pel paper que han de jugar les Biblioteques en la construcció d'un nou Estat. I Mascarell és la mena de polític que, com George Bush, si ha de llegir un informe de més d'un foli, s'atabala. El resultat: les bibliografies de novetats que cada dos mesos la Generalitat envia a les biblioteques del país són un desori monumental, amb una presència desproporcionada de títols en castellà i ?oblits reiterats de títols fonamentals en català. El Sistema d'Adquisició Bibliotecària, que té naturalesa d'ajut a l'edició i hauria de servir per contribuir a l'adquisició de fons per part de les biblioteques, es convoca tan de tard en tard que editors i bibliotecaris han deixat de refiar-se'n. Mascarell va anunciar al Parlament, el 4 de març, que "el catàleg únic de les biblioteques estarà disponible abans de l'estiu". L'estiu va començar el dia 21 de juny a les 16:38h i, de moment, ningú no sap res d'aquest cèlebre catàleg.

Un dels productes estrella d'aquesta legislatura haurà sigut la posada en marxa d'eBiblio.cat, el sistema de préstec bibliotecari digital. En un país normal, una plataforma com aquesta es projecta en diàleg amb la indústria editorial. En el cas que ens ocupa, el diàleg ha estat nul. EBiblio.cat funciona gràcies a una plataforma cedida pel Ministerio. La Generalitat en tenia una de pròpia, que ens hauria estalviat contemplar el macrologotip del Gobierno de España cada vegada que entrem al servei, però ningú no sap exactament per culpa de qui ("O, Felix culpa!") Mascarell va desestimar fer-la servir i es va empassar la plataforma del Ministerio, que portava associada la gestió del fons a càrrec de la principal distribuïdora d'ebooks d'Espanya: Libranda. Ja es poden imaginar la mena d'oferta, doncs, a la qual tenen accés els usuaris de les biblioteques públiques de Catalunya: poquíssima cosa en català i gairebé tot de l'òrbita Planeta. Nul·la presència de microeditorials independents però tampoc de les editorials catalanes que, des de la qualitat, han sigut capaces d'oferir autèntics best-sellers. Per entendre'ns: Victus no és al catàleg. Aleshores, què hi ha? Doncs obres fonamentals de la literatura universal, com ara 211 cosas que una chica lista debe saber, de Bunty Cutler, on es debaten problemes metafísics com ara "cómo bajarte del coche sin enseñar las bragas". No sembla que cap criteri bibliogràfic hagi guiat l'adquisició d'aquest fons digital. Les condicions imposades per Libranda, d'altra banda, són escandaloses i obren una nebulosa sobre què acabarà costant el servei: els llibres electrònics caduquen després d'haver-se deixat un determinat nombre de vegades i cal tornar-los a pagar. Com si un llibre en paper, després d'haver estat cedit en préstec deu vegades, fos retirat per l'editorial i calgués tornar-lo a comprar. Inacceptable.

Les mancances d'eBiblio.cat només són el tènue reflex d'una desorientació preocupant per part del Servei de Biblioteques, que no té gens clar quin ha de ser el seu paper en la vertebració cultural del país. A Carme Fenoll, li agrada recordar que les biblioteques són l'autèntic "club de cultura" i que el Tr3sC els ha pres el nom. Si dura gaire en el càrrec, l'únic club que serà comparable amb Biblioteques serà el Super3.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema