LLETRES

L'IRAN EMERGENT

18.07.2015 | 00:00
L'IRAN EMERGENT

el 14 de juliol passat podria haver marcat un punt d'inflexió en la història de l'Iran (i, de retruc, de l'Orient Mitjà i la resta del món): la signatura de l'acord entre el règim dels aiatol·làs i les potències nuclears del Consell de Seguretat de l'ONU (més Alemanya), pel qual els primers es comprometen a desenvolupar un programa atòmic "de caràcter exclusivament pacífic", que pot tenir notables conseqüències econòmiques i polítiques.
Tot i que l'Iran no ha aconseguit tots els seus objectius (per exemple, es manté l'embargament sobre la venda d'armes durant cinc anys més), el règim dirigit per Hassan Rouhani es pot veure beneficiat per un important flux inversor (que li serviria per modernitzar les seves estructures petrolíferes o industrials, sense oblidar l'obsolet aparell militar), a través de l'entrada de multinacionals.
No obstant això, el canvi més rellevant pot ser polític: amb el recent acord, l'Iran passa a ser reconegut com una potència regional (en clara competència amb el seu gran rival sunnita, Aràbia Saudita, a més de Turquia). Una influència que pot exercir en aquelles zones convulses en les quals té interessos en joc: com l'Iraq (on intervindrà més activament en suport de les seves autoritats, per expulsar els extremistes d'Estat Islàmic), Síria (donant suport al seu aliat El Assad), el Iemen o Líban (amb minories xiïtes a les quals defensar).
La conseqüència d'això serà, probablement, un major replegament dels EUA a la zona (especialment, si prossegueix la seva autosuficiència energètica, a través del desenvolupament del fracking). I un obstacle final: Israel i Aràbia Saudita, grans opositors al pacte nuclear, influiran perquè no arribi a bon terme. Caldrà veure, per tant, si l'Iran emergent es consolida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema