Cartes

JOSEP MARIA BOSCH. GIRONA.

Senyor Luis Carrillo€ M´he rellegit el seu nom deu vegades, ja que de cap manera voldria escriure´l de manera incorrecta. Es més€ puc dir-li, en aquest sentit, que he tingut un «rifi-rafe», amb totes les de la llei, amb un madrileny de l´ala més intolerant del PP que, al final, va haver de confessar que, per motius ideològics, no em podia dir Josep Maria, sinó que m´havia de dir José María: és el que té el fonamentalisme del PPartit. Per tant, si és que vaig escriure el seu nom malament, «mil perdones»€ que diuen els castellans.

En primer lloc, i, encara que se li faci difícil d´entendre, vull felicitar-lo. Veurà, l´actuació «de manual» que jo li deia en el meu escrit anterior (probablement als llibres que vosté llegeix se´n diu «de libro»..., és el mateix), és que vostè, ara, hauria d´haver dit que jo no en tenia ni idea i m´hauria d´haver insultat i, encara que, de manera molt sibil·lina va intentar això primer, la veritat és que «no ha colat». Per tant, molt bé.

Respecte de tota la resta, vostè no diu res del que jo li preguntava. És més, respecte al que jo li deia dels mitjans que defensen el totalitarisme -generalment lligats a la FAES, la Conferència Episcopal, etc.- vostè no m´aclareix per què estan tots a Madrid i, en canvi, m´involucra el President Mas en una cosa amb la qual no té res a veure... Un xic «pepera» o «ciutadana» aquesta forma d´actuar... no li sembla? No li dic el nom dels mitjans a què em refereixo, perquè el seu sol nom em produeix vòmit... i perquè no entenc com persones «normals» poden ésser víctimes de periodistes tan poc seriosos d´aquests mitjans on es fa apologia de tota classe de totalitarismes de dretes.

L´altre dia, vostè discutia amb el Sr. Boronat sobre una notícia que ha aparegut a tots els mitjans -també en aquests que vostè segueix-, efectivament, a l´Aragó, un jutge va proposar treure la pàtria potestat a una mare perquè anava a viure a Catalunya i, aquí, hauria d´aprendre català. Ja sé que, per a vostè, tot això no és important... ni els idiomes, tampoc. El millor és el que fa en Rajoy, parlar només en castellà i, els altres, «que es fotin».

Res més, senyor Luis Carrillo... Ha estat un plaer i el torno a felicitar pel seu «savoir faire» no gens habitual en persones que defensen idees semblants a les que vostè defensa.

El tant se me´n fot no ens portarà enlloc

JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.

Em fa la sensació d´haver arribat a la incomprensió de per què som tan poc responsables: potser ignorem el que està en joc, o nomes és una part de la ciutadania que es fa el desentès? No hauríem d´oblidar el que hi podem perdre si no recuperem l´autoestima de país. Crec que una bona part social dels joves defugen la responsabilitat de ciutadania per assolir amb escreix els nostres drets, com un llegat al qual cal conquerir amb la nostra dignitat cívica.

No voldria caure en el desencís del nostre tarannà i, molt menys, encasellar-me en fer apologia diferencial dels sentiments. El meu pensament és un altre, cal despertar i voler entrar al present mitjançant la inquietud dels problemes que els esmentats tenen, i que constantment viuen la pressió dels seus progenitors, veient com s´esvaeixen les opcions laborals i les dificultats per seguir endavant amb projectes en perill de fallida, pels nombrosos dubtes que tenen els seus tutors econòmicament parlant. Seria convenient actualitzar els valors de la nostra idiosincràsia, repassant el que de veritat podríem ser si no caiem en la sordesa i aprenem a escoltar el poble, amb un munt de problemes per resoldre, i que preocupa força el nostre futur. Doncs aquest exercici tan simple només te un procés, sortir i descarregar el sentit comú, canviant el tant se me´n fot, i centrar l´energia per assolir la responsabilitat escaient de començar a voler entendre el que és la llibertat.

Petit repunt

de la natalitat

Lluís Esquena Romaguera. Torroella de Montgrí .

La natalitat a nivell de l´Estat ha remuntat per primera vegada des de fa cinc anys, encara que les dades de l´últim any no garanteixen el reemplaçament generacional. Segons les últimes dades oficials, la taxa de fecunditat dels matrimonis ha augmentat a 1,32 fills per dona i la taxa de naixements ha pujat lleument fins a arribar a nou per cada mil habitants. Dades que no són suficients per ratificar un canvi de tendència i que posen sobre la taula la gravetat de la crisi demogràfica que afecta la societat espanyola.