La mateixa setmana que els Consellers de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, presentaven un pla per promoure el turisme de natura a Catalunya, se sabia que el centre d'informació de visitants del Casal dels Volcans d'Olot ha hagut de tancar les portes per culpa de la manca de coordinació entre dos departaments de la Generalitat, precisament el de Territori i Sostenibilitat i el d'Agricultura. Concretament, en plena transferència de competències entre aquests dos departaments s'ha acabat la concessió d'aquell servei i fins que no hi ha hagi un nou concurs i una nova concessió, el centre ha estat tancat (i previsiblement ho estarà unes quantes setmanes més, en plena temporada turística) perquè el Parc Natural de la Zona Volcànica no pot assumir-lo. De fet, no és la primera vegada que el parc ha de reduir els seus centres d'informació: fa dos anys ja va haver de tancar el de Sant Feliu de Pallerols perquè no tenia prou recursos per mantenir-lo. I és que ja fa temps que el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa està molt afectat per les retallades, la qual cosa l'ha obligat a adoptar mesures com les esmentades per reduir les despeses, i a aplicar-ne d'altres per incrementar els ingressos, com ara cobrar una taxa per aparcar a la Fageda d'en Jordà i a la zona dels volcans Croscat i Santa Margarida, o bé buscar la col·laboració i el mecenatge del teixit empresarial. Aquesta reducció de la inversió pública en els parcs naturals per part del Departament d'Agricultura ja ha provocat la protesta generalitzada de professionals i interessats pel naturalisme de tot Catalunya.

En aquest context de retallades que és evident que afecten de manera negativa la gestió dels espais naturals, i en conseqüència la informació i altres serveis que es poden proporcionar als possibles visitants -el cas de la zona volcànica de la Garrotxa és el més recent, però situacions similars s'han produït en altres indrets-, el pla presentat per Vila i Puig genera una sensació ambivalent: d'una banda s'ha d'entendre com a molt positiva qualsevol acció que es faci per promoure i posar en valor una riquesa que per descomptat existeix, que ha de ser coneguda, i que pot contribuir a incrementar l'oferta que es proporciona als turistes (locals o forans) que ja vénen, i també a atreure nous visitants. Però és clar, per fer això s'hauria de treballar, primer, perquè tots aquests espais disposessin de prou recursos per ser gestionats de manera adequada, perquè es garantís la seva conservació, i perquè aquest turisme que es vol atreure trobés quan hi arribés tots els serveis necessaris, i no centres d'informació tancats com el del Casal dels Volcans d'Olot. Es tracta de valorar els espais naturals i de fomentar el desenvolupament de les activitats turístiques, va dir Santi Vila. Però per aconseguir el segon objectiu s'ha d'apostar abans pel primer de manera decidida, i això no es fa amb campanyes de promoció, sinó dotant de manera suficient les entitats que els gestionen.