DE DECEPCIÓ EN DECEPCIÓ

envolgut eurodiputat, el vaig conèixer a la Sexta quan hi era sempre. I no compto els seus passos de rosca (allò de La Tuerka, i a Fort Apache a Hispan TV, cadena amb capital iranià, oi?). El mirava amb simpatia, respecte i distància. Era quan proclamava la renda bàsica per a tothom, el dret a decidir dels catalans, la jubilació als 60 i deia que caldria analitzar bé si Espanya pagava el deute amb Europa. Volia sortir de l'euro, nacionalitzar les ?compa?nyies elèctriques i la banca o els transports, proclamar la república, prohibir la tauromàquia i els desnonaments i fins i tot gosava plantejar un màxim salarial permès als presidents de les gran empreses. Eren els temps del moviment antiglobalització, quan predicava la desobediència civil com a forma de lluita política.

Aleshores no sabia que havia nascut a Madrid el 1978, ni que havia militat dels 14 als 20 anys a la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya, ni que tenia un currículum universitari per emmarcar ?-llicenciat en Dret i en Ciència Política per la Complutense, amb doctorat i altres estudis de postgrau com un màster en Humanitats per la Carlos III i un altre d'Arts in Communication per l'European Graduate School (Suïssa). No m'explico com s'ho muntava per fer totes aquestes coses plegades, perquè el curs 2008-09 ja donava classes com a professor interí a la Complutense. Em temo que llavors la seva facultat tenia un nivell força baix. Com sigui, vist que no era funcionari de carrera, no va poder passar a la figura de "prestació de serveis" i la seva vinculació contractual amb la UCM s'extingí el 2014.

Col·laborà a promoure a València la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales (CEPS), "organizació política no partidària dedicada a la producció de pensament crític". Home, no partidària? Nodrida de Podem, oi? Presidida per Alberto Montero Soler-el professor que atorgà a Íñigo Errejón una beca de 1.800 €/mes per estudiar els habitacles a Andalusia sense moure's de Madrid-, figuren al consell Luis Alegre, portaveu de Podem i Secretari de participació interna, Carolina Bescansa-que es reuní amb directius del Bank of America i no va caure gens bé a alguns-, Juan Carlos Monedero, el propi Errejón i vostè mateix. En la seva web asseguren que volen transformar el model econòmic capitalista, "incapaç d'assegurar una vida digna a la major part de la població", i que durant més d'una dècada s'han concentrat a treballar a Amèrica Llatina: Veneçuela, Equador, Bolívia i Paraguai, per no esmentar Cuba o Guatemala. Han fet d'observadors internacionals acreditats en processos electorals en llocs com Veneçuela, Equador, Bolívia, Paraguai, Colòmbia, Brasil, Perú, El Salvador, Mèxic o Nicaragua.

No es preocupi. No li demanaré comptes d'allò que publicava El Mundo el 24-I-2015, (que Juan Carlos Monedero havia rebut un milió d'euros a través de la Fundació CEPS). Altrament, el senyor Monedero li va dir bye-bye a vostè i al partit el passat 30 d'abril del 2015. Com vostè va admetre, ell sí que té un tarannà més intel·lectual i és professor titular de la Facultat de Ciències Polítiques de l'UCM, amb un currículum que també fa caure d'esquena. Deixem-lo que voli. Tampoc no li parlaré de la Tania Sánchez Melero, la seva comunista exparella, una relació que primer va haver de passar a la clandestinitat -els planyo- fins a trencar-se. I encara menys dels seus béns -casa rústica a Àvila (valoració: 13.487,79 €) i una moto de 2.670 €- ni dels 69.686 € que va cobrar com a autònom i assalariat el 2013. Són xafarderies que en les nostres latituds interessen poquet.

Senyor Iglesias, servint-se de tevés i xarxes, el seu ascens resultà meteòric. El 25-V-14 va donar la campanada: Podem aconseguí cinc escons al Parlament europeu després de només quatre mesos de carrera política. No sé si han complert el que vostè havia anunciat: que no cobrarien més de 1.930 €, tres vegades el salari mínim, i renunciarien a 1a classe en els seus viatges. Tampoc no sé si a Europa han fet els deures. Em pot explicar per quin sant 340 funcionaris europeus es poden jubilar als 50 anys amb una pensió vitalícia de 9.000 € mensuals segons la xarxa? (No és pas la xocolata del lloro, això. Suposant que només visquin fins als 80 anys, 340 jubilats x 9.000 € x 12 x 30 són la picossada de més de 1.000 M€).

Escollits vostè i el seu equip el 15-XI-2014 a la secretaria general de Podem, la segona campanada foren les eleccions andaluses; amb gairebé 600.000 vots, triplicaren els de les europees i es posaren com a tercera força amb 15 escons. Amb C's bloquejaren l'elecció de la Díaz... A primeries del maig passat van haver de presentar el programa econòmic: n'havien caigut la renda bàsica, el salari màxim, el dret a decidir, les nacionalitzacions, la república, la prohibició de les curses de braus i la jubilació als 60; per contra, baixava de 700.000 € a 400.000 € l'exempció per a l'impost de patrimoni. Abans de les eleccions del passat 24 de maig -en què triomfà en algunes coalicions municipals com Madrid, Barcelona i algunes ciutats gallegues i es quedà a mitges a les autonomies on havia apostat: Madrid, Comunitat Valenciana, Astúries i Aragó- vingué a Barcelona. Sentint-lo a Catalunya -a RAC-1, al costat d'Ada Colau, a 8TV- , vaig anar de decepció en decepció. S'havia d'haver preparat més i algú l'havia d'haver assessorat millor. L'èxit (si és èxit) de "Barcelona en comú" no és seu. Aquí no estem avesats a violències verbals ni a insults. Quan vostè va denominar "mafiosos" o "gentussa" els electors de Pujol, va insultar la majoria de catalans, perquè suposo que sap que Pujol guanyava les eleccions amb majories absolutes. A RAC-1 va ensenyar tot el seu plomall. "Quin és el seu posicionament sobre el corredor mediterrani?" "No sabria contestar!" (Bufa! Un home que vol ser president d'Espanya!). "Que me'n diu del blindatge de competències en educació i cultura?" "Depèn" (Caratsos! Depèn de què? De la seva voluntat política?). "Podrem tenir el catalans competències exclusives sobre determinats àmbits?" "No es tracta d'establir sobre qui decideix una competència" (Ah, caram! Doncs, de què es tracta?). "Què farà davant de l'unitat de la llengua catalana?" "Sé que el català es parla fins i tot a Sardenya, però que hi hagi unitat a Catalunya, València i Mallorca millor que ho deixem als filòlegs, no?" (Òndima! I un professor d'universitat no sap què diuen els filòlegs més prestigiosos?). "En una nova Constitució, aboliria l'article 8 que atribueix a les Forces Armades la unitat territorial?" Resposta textual: "Jo no escriuré la nova Constitució. Ara, si em pregunta la meva opinió, crec que..., que..., que..., si s'interpreten certs articles com a possibles elements que serveixin per enfrontar ciutadans d'un mateix Estat, doncs, això, a mi... no m'agrada. L'ordenament jurídic, també pel que fa a qüestions territorials, haurà d'estar salvaguardat per diferents organismes de l'Estat, siguin jutges o forces de seguretat". (No calien tants ambages -reproduïts textualment- per respondre senzillament "No l'aboliré". I vostè parla de l'esguerro del "règim de 1978"?).

Segons vostè, el dret a decidir es redueix a una simple "qüestió territorial". Quan se li va demanar si Catalunya es podrà erigir com un estat propi independentment d'Espanya, ho va deixar meridianament clar: Si no hi ha abans un procés constituent arreu de l'Estat, res a fer. I, suposant que hi sigui, "els catalans han de poder fer pública la seva voluntat". Només faltaria! Li hauria de fer un afegit: Aquest resultat serà vinculant! Però, la veritat, em fa molta por.

Seu, no sé si afectuosament.