Grècia no és Catalunya. Però el cas grec ens deixa una lliçó. Catalunya no pot comptar amb la UE com a soci per a la secessió. A les institucions europees, cobrar-se els deutes està per damunt de la legitimitat democràtica. Fa uns mesos, deia el mateix Junqueras -i ho ha repetit després Terricabras- que el problema del deute d'Espanya seria d'Espanya i no de Catalunya. Afirmen amb rotunditat que donat el dèficit de 16.000 milions anuals, Catalunya podria pagar el seu deute en pocs anys. I afegeixen "qui no podria pagar seria Espanya, sense Catalunya no poden pagar", i riuen. I això és -o serà- un dels principals problemes de la independència: el suposat impagament del deute espanyol. Anirem a Merkel i li direm: "miri, som una nació en què tres milions de persones han decidit independitzar-se. Nosaltres assumim el nostre deute, però Espanya no li podrà pagar. Ens reconeixen internacionalment?". Vist el nul impacte del referèndum grec, Catalunya es pot anar acomiadant de la UE com a aliat. Els han importat un rave els dos milions de grecs que van dir no a les polítiques d'austeritat. Per què els hauríem d'importar tres milions de catalans que provocarien l'impagament del deute espanyol?
