S'ha acabat el xou. Ja hi ha acord. Si guanya la "llista única", Mas serà president (un diputat pot ser president) després del pacte amb Junqueras que ha posat per davant tres membres de la societat civil: Romeva, Forcadell i Casals. L'ambició de Mas i Forcadell, dos egos de pes, ha reeixit. Romeva, una bona solució de compromís que crema un cabal futur. Junqueras s'ha empetitit. Espera temps millors? Sacrifici patriòtic? Som molts els qui desitgem l'èxit de l'independentisme. Però tot seguit hom pensa en el 28-S. Més política neoliberal? Més retallades? Més reformes laborals?
L'acord ha bandejat un concepte bàsic de la democràcia: la lliure concurrència d'on triar el partit guanyador i la seva línia política. I això no serà possible, perquè l'elecció ha quedat manipulada, limitada, en marginar -sense voler, és clar- la CUP, un ens imprescindible en aquests moments per controlar la faceta social d'un govern independentista, sí, però neoliberal. Amb massa elements comuns amb el coreligionari madrileny. Sempre em quedarà un dubte, al fil d'algunes enquestes inextricables: per què una sola llista ha de convocar més vots que tres llistes amb tres ofertes ideològiques i un mateix articulat independentista?
El camí cap a la independència és molt llarg. Fins i tot si Espanya s'avingués a negociar. Mentrestant, s'ha de governar el país, gestionar-lo, i de com es faci en pot dependre el futur estat del benestar de la Catalunya independent. Els egos han guanyat. Però potser només és un acord lampedusià. Hi haurà canvis perquè res no canviï? Catalunya rebutjaria un pacte fiscal "arregladet" i competències blindades? No fa pas gaire temps era el somni general.
